Nou capítol sobre les enormes diferències entre la Casa Reial espanyola i els seus homòlegs europeus. Un exercici de comparació que, habitualment, fa pujar els colors a la Zarzuela i al seu micromón. Això quan, directament, la corona borbònica no queda ensorrada i humiliada. Podríem fins i tot parlar d'enveja, com la que sentirà la princesa Elionor envers un altre hereu d'un tron històric. El primogènit dels prínceps Frederic i Mary, en Christian de Dinamarca, és el causant d'aquest sentiment. Un jove guapot, segon a la línia de successió, que el pròxim 15 d'octubre farà 18 anys. Els separen 16 dies; Elionor bufarà espelmes el 31 del mateix mes. La manera de celebrar-ho, però, apunta a diametralment diferent.
Tan diferent com que una es llevarà com a major d'edat a una caserna militar amb toc de corneta, mentre l'altre s'espolsarà la son a palau, envoltat dels seus, i amb un únic objectiu: celebrar-ho. I molt. Aquell diumenge sortirà a la balcó a saludar els súbdits, acompanyat de pares, germans i de la reina Margarida II. L'àvia li organitzarà, al vespre, un sopar de gala en el seu honor al palau de Christianborg de Copenhaguen. A la llista de convidats hi ha una munió de joves que destaquen als diferents àmbits de la vida del país. Fins i tot una Borbona, però no pas la recluta i dama cadet. Tampoc la seva germana Sofia, internada a Gal·les. Parlem de la Maria Chiara, amb la que manté una relació sentimental des de fa uns mesos. Es tracta de la germana de la Carolina Borbó Dues Sicílies, famosa per classista cinc estrelles.
Christian de Dinamarca, festa de 18è aniversari amb una Borbó que no és l'Elionor
La Chiara i la Carolina formen una dupla molt coneguda als cercles royals europeus, diuen que hi ha bufetades per aconseguir la seva atenció. En Christian, que la coneixia des de petits, ja ha fet la feina. La xicota assegura tenir una gran relació amb Elionor i Sofía, tot i ser cosines força llunyanes. Si amb els parents de sang no tenen tracte, imaginin amb aquests altres, però vaja. És la paraula de la Chiara contra la nostra: "Estic molt unida a l'hereva, la princesa Elionor, qui com jo estima l'esport, en especial el futbol femení", va dir a Il Corriere della Sera fa un temps. Tanmateix, aquesta amistat no servirà de res, les espanyoles no estan convidades a la festa. Espanya no compta als saraus dels royals del futur. Hi ha anys llum de distància.
La princesa espanyola i una majoria d'edat deslluïda, els royals europeus l'ensorren
Sobre com celebrarà la princesa espanyola el seu 18è aniversari se sap poc. Se'n parla molt més del tema de la jura de la Constitució que de la persona, per exemple. No hi ha res previst, si més no de manera pública, que pugui ser equivalent al que faran a Dinamarca. Sembla que ella no importa gaire, només el seu estatus. Continua controladíssima: quan era petita, per excés de zel matern; ara que és adulta, per imperatiu patern i reial: princesa abans que persona, "será lo que debe ser". Les seves úniques opcions: escapar en el Súper Puma i emular el seu pare, o l'últim recurs: el bar El Tuno. Braves i canyes. Pla cinc estrelles.
Un altre combat perdut. La Zarzuela, K.O. i a la lona.