Una de les derivades de la majoria d'edat de la princesa Elionor és la seva exposició mediàtica. Ser famosa, rellevant i adulta és un còctel explosiu, per això cal anar amb molta cura per la vida. La seva privacitat és un bé molt més difícil de protegir, i els fotògrafs en són conscients. De moment hi ha certa calma, tenint en compte que l'hereva es troba la major part del temps a l'Acadèmia General de l'Exèrcit a Saragossa, un entorn hermètic. Però quan abandona les instal·lacions militars, el perill és a tot arreu. La sorpresa pot saltar en qualsevol moment, i això a Zarzuela ho saben. I per experiència pròpia.
El que ningú esperava, però, és que la primera instantània de l'àlbum prohibit de la futura reina espanyola comencés amb una imatge teòricament innòcua, inofensiva, el que a primera vista seria una estampa irrellevant. El problema és que parteix d'un il·lícit, que deixa una víctima, i que posa de manifest el modus operandi d'una indústria. Quina? La del marxandatge. La del souvenir. La de, en aquest cas, l'Elionormania. Aquí també hi ha molt de pirata.
Resulta que les botigues de pongos de la capital d'Espanya estan vivint una mena de febre de l'or amb els fastos de l'hereva. Tot és susceptible de dur l'efígie de la Borbó Ortiz: tasses, clauers, davantals, plats, culleres, ossets de peluix, ninos, samarretes i qualsevol objecte que els passi pel cap. L'espanyolista constitucional i monàrquic es deixa els calerons en memorabilia perquè això de veure una princesa jurant la Constitució deu ser com observar un eclipsi de sol i el pas d'un asteroide. I que millor que tenir una d'aquestes creacions a casa, al rebedor, a la cuina, a l'armari o fins i tot a la tauleta de nit, en molts casos agafant pols in saecula saeculorum. Els hits de la temporada han estat tasses i clauers. Una compra assequible i resultona, il·lustrada amb una foto de la jove royal durant els Premis Princesa d'Astúries. Una foto robada. A qui? Al seu autor, un professional de la imatge que està al·lucinant.
El programa 'Fiesta' ha parlat amb la víctima, Robert Smith, el fotògraf i autor del retrat. Assegura que ningú li ha demanat cap autorització per comercialitzar-la. ‘’Yo me enteré de manera fortuita, unos compañeros periodistas hicieron un reportaje sobre los souvenirs y uno de ellos cayó en que la foto podía ser la mía. Cuando la veo digo ‘esto no puede ser mío’ porque yo trabajo en exclusiva para la revista ‘Semana’, no hay manera de que esa foto haya salido de ahí y mucho vemos para acabar en souvenir. Yo al principio estaba un poco incrédulo, luego lo comprobé y sí, era mi foto‘’’. Va intentar solucionar el tema amb el productor dels objectes, però l'han anat torejant. Fins que el tema no ha arribat als mitjans, de fet, van respondre-li amb el silenci. Ara que hi ha xivarri la cosa ha canviat, alguns productes han estat retirats i substituïts, però en general continuen fent-se els suecs. El tema acabarà als jutjats, amb tota probabilitat. Interessant el que remarca Smith, i que ha de servir per a tots aquells que diuen que “són fotos de Casa Reial i no tenen drets”. Mentida: “Las fotografías de la Casa Real pertenecen a un fotógrafo, tienen derechos de autoría, no son para hacer souvenirs y el fotógrafo de la Casa Real también tiene derechos”. Curiós que Zarzuela, sempre al margen d'aquestes polèmiques, s'ha pronunciat. Què han dit? “Somos conscientes de lo que ocurre pero no queremos entrar en la polèmica”. Es renten les mans. Molt bonic, clar que sí. Sempre remant a favor.
