La princesa Elionor, dama cadet de l'Acadèmia General Militar durant el que queda de curs, no passa el cap de setmana a Saragossa, no. Tenia plans. Una escapada. No pensin en noviets, ni gresques, ni coses per l'estil. És tot un mica més ensopit, tot i que deixa imatges rellevants. Imaginin a la filla de Felip i Letícia, en ple escàndol matrimonial per les revelacions del tiet Jaime del Burgo, vestida de blanc impol·lut i amb una espasa a la mà. Llaminer, oi? Té una explicació. I malauradament no es tracta d'una indirecta, per exemple, al seu avi. Allò del pastís d'aniversari a Abu Dhabi, que tan malament s'ho van prendre a Zarzuela... i al locutori de Jiménez Losantos: "Juan Carlos cortándole el cuello a su nieta".
La realitat és que Elionor està participant en unes jornades esportives militars a l'Acadèmia de l'Aire de San Javier, a Múrcia. Es pot dir que ja coneix l'escenari del seu últim pas per la mili forçosa imposada pel pare: terra, mar i aire. Es tracta de torneigs de diferents especialitats, i la Borbó se n'ha apuntat a dues. Un de comprensible, el vòlei. El practicava al col·legi Santa María de Rosales, sap de què va la cosa. No li ha servit per apropar-se gaire a la nòvia de Pablo Urdangarin, Johanna Zott, però vaja. L'esportista Johanna va ser una de les convidades a la festa dels Emirats, la sorpresa de la jornada. Un altre lleig a la cosina d'un Pablito que las mata callando. En tot cas, el que ens ha cridat més l'atenció és la seva inscripció en una altra disciplina. Era inèdita.
Es tracta de l'esgrima: no comptava entre les seves predileccions ni pràctiques conegudes: ballet, tenis, natació, bàdminton i esquí. I el futbol per la tele, clar, amb la germana Sofia. Però de tenir un floret a la mà, mai de la vida. Doncs aquí està: aquest és el document que els organitzadors de la cita castrense estan fent servir per, sense citar-la, fer-se una mica d'autobombo. Amb granota blanca, vambes blaves poc discretes, cabells recollits i ajuntant l'espasa amb la de les seves rivals. És la gran estrella de l'Interacademias, o millor dit, el XXIV Campeonato Deportivo de Academias Militares para Oficiales. Que en són molt solemnes en tot. I la crònica de l'esdeveniment és el millor exemple.
Agafin una coctelera, fiquin qualsevol comentarista esportiu amb un toc de naftalina, unes gotes d'argot militar, un reglament de l'especialitat en qüestió i, després de remenar-ho a consciència, trobaran textos que diuen coses com aquestes: "Cualquiera que pasase esta mañana por fuera del polideportivo podría pensar que dentro se estaba librando una batalla campal al estilo del siglo XVI; el estruendo de los tambores, los golpes de espada contra espada y los gritos de cientos de personas. Sin embargo, una vez entrase, se podría dar cuenta de que se equivocaba, y es que se celebraba, ni más ni menos, que la competición de esgrima del XXIV interacademias. Los golpes de tambor y los gritos señalaban la emoción de los espectadores cada vez que se marcaba un punto en los intensos duelos que se han librado a lo largo de la mañana, seguidos de un silencio absoluto una vez de reanudaban los combates". Amb una mica de música èpica, ja tens teaser. El problema? Que no van poder cantar la victòria de la DAC Borbón, perquè no surt enlloc a la crònica... i perquè segons el palmarès, les noies de l'AGM van perdre a la final. La glòria haurà d'esperar. Però el més important és participar... i espolsar-se les tensions. Amb una espasa és més fàcil.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!