La princesa Elionor s'alimenta fatal a l'Acadèmia General Militar de Saragossa. És evident que ningú esperava que el centre de formació castrense fos un temple gastronòmic, però tenint en compte la preocupació obsessiva de la seva mare Letícia, l'aterratge a l'Exèrcit ha acabat per volatilitzar qualsevol record d'aquella etapa i d'aquelles pautes. Recordin que la reina va arribar a modificar els menús que se servien a tots els alumnes del Col·legi Santa María de Rosales, perquè els trobava poc saludables, plens de greixos i de productes prohibits. I quan la nena tornava a casa per sopar, el plat estrella era la sopa de bledes, el musli o la quinoa. Per tallar-se les venes gustativament? Sí. Però sana com un roure, tu.
Quan l'hereva va marxar a l'internat de Gal·les, l'UWC, l'influx de Letícia va començar a desaparèixer. Ja no podia exercir el mateix control als fogons, la princesa era lliure. La proposta gastronòmica al Regne Unit tampoc era per tirar coets, però li permetia començar a explorar nous mons de sabors. Cosa que, amb l'arribada a Saragossa, s'ha descontrolat totalment. Les sortides de diumenge a la tarda a una cafeteria de la capital aragonesa són un festival de torreznos, hamburgueses i entrepans amb ben de formatge fos. Letícia, a 400 quilòmetres de distància, patia de gastritis per telepatia. Fins i tot alguna nàusea amb el tipus de "peix i marisc" que ofereixen a la dama-cadet a l'hora del ranxo: sí, l'arròs groguenc amb musclos i cloïsses que es cruspia el dia que va rebre la visita del seu pare Felip, durant les maniobres al Camp de Sant Gregori. L'última vegada que aquells mol·luscos van veure el mar va ser fa massa temps. Un pecat.
La cosa no millora, ni millorarà. Acabem d'assabentar-nos de més detalls de tot això que degluteix la Borbó Ortiz a la cantina de la caserna. Fins i tot durant les seves sortides amb motxilla, fusell i "neceser con herramientas", diu 'Monarquia Confidencial'. És la primera vegada que sentim sobre l'existència de necessers que no portin objectes de cura personal (la definició de la RAE és contundent i inequívoca), però sí martells, navalles, grampons o tornavisos. Coses de la vida militar. Segurament serveixen per obrir les delicatessen enllaunades que en transporten per esmorzar, dinar i sopar. Tres vegades al dia, menjar ultraprocessat. Ideal.
L'espectacle, però, és al menjador militar. 3000 calories per a cada recluta, una salvatjada. Elionor agafa la cullera i un bon plat de tripes amb cigrons i se'l cruspeix en un tres i no res com a primer plat. Després hi ha pollastre a la colombiana, conegut al seu país d'origen com "sudado de pollo". És el més sa de tot plegat, encara té algunes verduretes com patata, pebrot, tomàquet... Però clar, abans, repetim, t'has fotut de callos fins al capdamunt. I com rematar amb les postres, i de passada, la memòria de la mama? Amb un "yogur con KitKat". Fantasia eco. Normal que ho doni tot després a la pista de ball de les discoteques, amb reggaeton i ulleres de sol. Per una vegada ens posem de part de Letícia: la nena menja fatal. És insostenible. I el pitjor de tot: que li queden dos anys més de dieta. Glups.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!