La recent cerimònia dels Premis Princesa d'Astúries, celebrada divendres passat, ha causat enrenou en els mitjans de comunicació, i no només pel prestigi de l'esdeveniment. Un dels detalls que més crítiques ha suscitat ha estat l'actuació de la reina Letícia, qui, malgrat que havia de romandre en un segon pla, va enlluernar amb un vestit que va eclipsar la princesa Elionor, la veritable protagonista de la cerimònia. Aquesta situació ha despertat comentaris en la premsa internacional, incloent un article del mig alemany Bunte, que va assenyalar: "Discrets com Felip i Elionor? Ella prefereix el drama".
La premsa ha destacat com Letícia, amb el seu vestit espectacular i volants XXL, va cridar l'atenció en un esdeveniment que se suposa hauria d'haver estat centrat en la seva filla. L'article comenta que "l'espanyola Letizia delecta amb un espectacular vestit", contrastant la seva aparença amb la dels altres membres de la família, que van optar per una estètica més discreta. Aquest patró de comportament de Letícia no és nou; Elionor ha hagut d'enfrontar durant anys que la seva mare busqui constantment protagonisme en situacions que haurien de destacar a les seves filles. Aquesta dinàmica ha estat un tema recurrent en les converses de la princesa amb els seus amics i pròxims.
La princesa Elionor, tipa del control estricte de la reina Letícia
En l'entorn de l'escola Naval de Marín, on Elionor estudia, ha sorgit la conversa sobre la relació amb la seva mare. Molts dels seus companys han notat que la princesa no sol parlar bé de Letícia, la qual cosa reflecteix una frustració acumulada. Elionor ha expressat, en més d'una ocasió, que la seva mare imposa un estil que no sent propi. Segons diverses fonts, Elionor ha criticat com Letícia es vesteix "com una senyora gran", afirmant que mai no utilitzaria roba similar i sentint que és una imposició de la seva mare. Aquest tipus de comentaris evidencien el caràcter controlador de Letícia sobre les seves filles, en especial sobre Elionor, la qual cosa ha generat un ambient de tensió entre elles.
De fet, ja des del seu pas per Gal·les, on Elionor va cursar part de la seva educació, la princesa va tenir converses similars amb els seus amics, on també va manifestar el seu descontentament amb la influència de la seva mare en el seu estil personal i en la forma en què es presenta al món. La pressió d'estar sempre a l'ull públic, sumada a les expectatives que la reina Letícia ha imposat, han portat Elionor a sentir que no pot ser autèntica. Aquesta sensació s'ha vist reflectida en els seus comportaments i en la seva manera de relacionar-se amb els altres.
La princesa Elionor no amaga el seu descontentament
Unes opinions que també ha expressat a Saragossa i a Marín. Elionor ha continuat expressant la seva inconformitat amb la imatge que la seva mare projecta i com això afecta la seva pròpia percepció de si mateixa. La distància emocional entre mare i filla sembla ampliar-se, a mesura que Elionor es converteix en una jove més conscient de la seva identitat i del llegat que representa. El seu desig de ser vista per qui realment és contrasta amb la necessitat de la seva mare de ser el centre d'atenció.
És evident que la relació entre la princesa i la seva mare no és la ideal. La pressió constant d'haver de complir les expectatives de la reialesa ha portat Elionor a qüestionar el seu lloc dins de la seva pròpia família. La princesa està en un procés de descobriment personal que es veu entorpit per les imposicions de Letícia. Aquesta recerca d'identitat es reflecteix en les seves interaccions diàries, on prefereix compartir les seves inquietuds amb amics propers, en lloc d'obrir-se a la seva mare.