La jura de bandera de la princesa Elionor a l'Acadèmia General Militar de Saragossa encara belluga. La monarquia i l'exèrcit van renovar els seus vots matrimonials, en un moment de revolta de la parròquia ultra contra 'Felpudo VI', a través de la gran esperança blanca que representa l'hereva al tron. Sí, diem gran esperança blanca: no podia ser d'una altra manera, perquè els ideals predominants en aquests estaments són profundament reaccionaris, caducs i excloents. No oblidin la imatge de la jove de 17 anys, una criatura plenament del segle XXI, cantant “Honor y Gloria de la Raza”, després d'haver rendit honors als caiguts sota un tapís amb el nom del General Franco. Vaja, que aquí la democràcia, la Transició i la fi d'una dictadura encara no han fet acte de presència. O millor dit: els han plantat una puntada al cul quan els han vist venir.
Entenem, per a desgràcia general, que Elionor no serà qui posi fi a herències repulsives i conductes cavernàries en aquesta Espanya. No, perquè acaba d'entendre a la perfecció que és la seva assegurança de vida. Si toca una peça, el castell s'ensorra. Seguirà el corrent sense fer preguntes, ni crítiques, ni cap moviment que pugui agitar el vesper. Per això, accepta tot el que li posin al davant. Fins i tot una bandera que és, d'alguna manera, un símbol anacrònic i ofensiu de la jura de militars i guàrdies civils des de temps immemorials. Hi ha polèmica amb l'ensenya.
La peça utilitzada durant l'acte, i que la filla de Felip VI i Letícia va besar en solitari per a una millor retransmissió televisiva a TVE, és una relíquia que l'Acadèmia guarda com un tresor. És de l'any 1886 i va ser entregada a la institució per encàrrec de Maria Cristina, besàvia de Joan Carles. La de milers de cadets que l'han petonejat des d'aquells dies, perquè no l'han canviada des d'aquella època. Que el feixista Franco no ho fes s'entén, però no pas als nostres dies. Es tracta de forces armades pretesament constitucionals, que haurien de vetllar per tots els ciutadans de l'Estat, també reconèixer-los i dignificar-los. Tanmateix, aquesta bandera és exclusivament d'un tipus d'espanyol, el súmmum del centralisme. Només representa la corona de Castella i Lleó. Ni Navarra, ni Aragó (i mira que són a Saragossa). El detall no és menor: ni bascos, ni catalans.
La Princesa de Asturias jura bandera como componente de la LXXXIII promoción de cadetes de la Academia General Militar de Zaragoza.
— Casa de S.M. el Rey (@CasaReal) October 7, 2023
➡️https://t.co/R4nmWt2RPm pic.twitter.com/Sfon9m6toY
Tenim reaccions a dojo en aquest sentit, una d'elles plena d'ironia per part d'Antonio Baños, a qui la bandera en qüestió li suposa un alleujament: el reconeix com a no espanyol. “Ha jurat un drap sense l'escut d'Aragó ni el de Navarra. Se siente”. Elisenda Paluzie, expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, reforça l'argument: “Així queda tot més clar”. Però n'hi ha més.
És que aquesta monarquia és el símbol màxim de la supremacia castellana sobre les altres nacions de l'estat. Castella és Espanya i Espanya és Castella.
— Gçl (@gvallesfito) October 8, 2023
Llavors potser és una jura inconstitucional. Això o com a bona tradició castrense castellana, jura per la metròpoli.
— Oriol CC (@Narrentvrm) October 7, 2023
…acaba de jurar per el seu país.
— Isabel Petit (@CucaIsabelPetit) October 7, 2023
Navarra i Arago son altres paísos, NO no son el seu!
Reconeixen que son les nacions, reinos, diferents!
No sé què ha jurat però no és la bandera espanyola
— Carles ESCARIO ☭🇺🇦🏴🏴🏴 (@Carles83299878) October 7, 2023
Aquest és l'escut d'Espanya?
— Lvrz (@SrLavarez) October 8, 2023
Una bandera inconstitucional, comença bé la criatura.
— Xavi Paba 🟢🟡 @xpaba@occitania.social (@xpaba) October 8, 2023
La princesa, tan jove, ignorant i adoctrinada. Quin futur.