Una de les patates calentes de la Casa Reial és l'herència. Concretament la que Joan Carles transmetrà al seu fill Felip i, per extensió, a la seva successora, la princesa Elionor. Ens remuntem al març de 2020, dies crucials a l'Estat espanyol per dos motius. Un, la pandèmia del coronavirus. El 14 de març el govern de Pedro Sánchez decretava el confinament massiu per intentar combatre les conseqüències de la malaltia. Una mesura sense precedents i que deixava la ciutadania consternada, perduda, al·lucinada i expectant. No se'n parlava d'una altra cosa. Bé, menys a la Casa Reial, perquè tenien bombes i escàndols entre mans a dojo. Els provocats per Joan Carles I, evadint impostos de la seva obscena fortuna. L'endemà del confinament, Felip VI va fulminar el pare: repudiava Joan Carles i anunciava que renunciava a l'herència. A l'econòmica, és clar, no a la Corona.
Com a missatge propagandístic per salvar la institució, un 10. Una altra cosa és la realitat, diametralment oposada. Joan Carles va instituir com a beneficiari dels seus comptes a Suïssa al seu fill Felip, i en el cas de decés, "la fortuna de la fundación deberá ser atribuida a los herederos legales nacidos o que nacieran de una unión legal". És a dir, la princesa Elionor i la infanta Sofia. Felip no pot renunciar al drets de les adolescents a repartir-se la milionada de l'avi, perquè en dret successori no existeix aquesta possibilitat. Vaja, que tenen el sueldazo nescafé, l'euromilió i el cuponazo multiplicat per 10, per 20, per 300. Riques, a banda de poderoses. Jugada mestra, malgrat ser una herència enverinada. Ah, i els españolitos, a empassar-s'ho i ajo y agua.
Doncs bé, ha plogut molt des d'aquell mes de març de 2020. La tempesta no deixa d'amenaçar els Borbons, però qui dia passa any empeny, i la maquinària monàrquica ha distret al personal amb d'altres espectacles, escarafalls i assumptes diversos. Ja no es parla de què passarà quan Joan Carles mori, ni què faran amb els bitllets de 500 cortesia dels seus amics àrabs i companyia. Però el que sí sabem és que Elionor i la seva germana Sofía ja han pres una determinació. No és oficial, no hi ha comunicat al respecte, però és tan real com que el sol surt pel matí i es pon al vespre. Renuncien a l'herència. A una de concreta només: no són els calers, no és el tron. Parlem d'un llegat que s'ha transmès de pare a fill, una passió. Les regates. El taló d'Aquil·les de l'emèrit fugit a Abu Dhabi.
El pròxim 30 de juliol tindrà lloc a Mallorca la Copa del Rei de vela. Un esdeveniment en el que hi havia de participar Joan Carles, però Felip l'ha castigat sense prendre-hi part per la seva conducta durant el seu cap de setmana de tornada a Sanxenxo, on va pujar al Bribón malgrat els seus problemes de salut. L'actual rei sí que participarà formant part de la tripulació de Aifos 500 amb els seus pantalons curts, samarreta i una bosseta impermeable on portarà la carmanyola reial. És una tradició de la casa. Però l'afició no és compartida per les seves filles, que passen olímpicament del tema. No tenen el més mínim interès, o si més no mai no l'han demostrat, com expliquen a LOC. Enguany passarà el mateix, si és que no hi ha contraordre i obliguen a l'adolescent a seguir les passes de l'avi i el pare. Fa l'efecte que no, perquè Elionor té d'altres coses al cap, més típiques de la seva edat: el noviete brasiler i la farra nocturna. Que navegui un altre.
La renúncia és simbòlica, però per alguna cosa s'ha de començar. Ara toca demostrar valentia i donar els milions bruts i llefiscosos de l'avi a obres socials, per exemple. Fa gràcia, oi?