Tenim desenllaç d'una història trista, decebedora, fins i tot ridícula. La protagonista és la princesa Elionor, dama-cadet a l'Acadèmia General Militar de Saragossa. El cas va començar fa 2 mesos, quan ens informaven de la imminent publicació d'una revista amb fotografies inèdites, singulars i exclusives de la filla de Felip VI i Letícia. No es tractava d'una capçalera mainstream, no era '¡Hola!'', ni 'Lecturas', ni tampoc 'Semana'. Fred, fred. Parlem d''Alabarda', editada per les mateixes Forces Armades espanyoles, concretament per la Guàrdia Reial. Cada any omplen un munt de pàgines amb informació, fotos, reportatges i articles diversos sobre la vida castrense i l'activitat del cos, només apta per a molt cafeteros. Però enguany el públic objectiu es multiplicava, i tot gràcies a l'hereva al tron.
'Alabarda' celebrava una edició especial, la número 34, aprofitant que Elionor és l'estrella rutilant de l'univers militar espanyol. Febrer era el mes escollit per a la gran ocasió. Tanmateix, no acabava d'arribar el moment. I les excuses no feien més que disparar l'expectació: la selecció d'imatges exhaustiva, que si volien que l'exclusiva fos primer en paper... Un festival de l'humor. En tot cas, sí que vam pensar que si trigaven tant, és que el material havia de ser boníssim. I així hem estat fins aquest 3 d'abril. Una eternitat. I amb quin resultat? Aquest:
De les 172 pàgines del número, només trobem 4 imatges de la princesa. 2 de la jura de bandera, 2 de la jura de la Constitució. Totes elles gastades, vistes i revistes, i sense cap valor. De fet, una de les instantànies sembla allò de 'On és Wally': es tracta d'un retrat amplíssim del Congrés dels Diputats, i una de les minúscules figuretes correspon a la princesa. La portada sí que la dediquen a la royal, també la contraportada. Però la irrellevància és demolidora, com a homenatge és patètic. Una estafa. Anem, per tant, a la lletra petita. Als articles que li dediquen. Espòiler: mama, por.
La figura d'Elionor s'utilitza en diferents textos, la majoria cròniques dels actes de jura o fins i tot el 12 d'octubre, fent servir un estil marcial, barroc i exasperantment avorrit que espanta el lector més sacrificat. En tot cas, hi ha una magnífica aportació, dit amb tota la ironia del món, com la de trobar la col·laboració especial i específica d'un dels periodistes més polèmics del panorama espanyol: Jorge Bustos, cap d'opinió d''El Mundo'. Bustos, enfant terrible de la fachasfera, no dedica sorprenentment la seva lloa cortesana a la princesa, sinó a la seva germana infanta: "La decisión de Sofía de España". Però vaja, que també es desfà per Elionor: "Uno piensa más a menudo en su hermana Sofía. De la heredera al trono los españoles empiezan a saber cada vez más cosas, y según todos los indicios les gusta mucho lo que van conociendo. No creo que me ciegue el chovinismo si afirmo serenamente que no hay en estos momentos ninguna monarquía del mundo que pueda competir en fotogenia viral y modernidad estética con la Princesa de Asturias. Pero Leonor tiene una hermana pequeña que es el testigo más cualificado de su trayectoria, la influencia más decisiva de su vida después de sus padres, y de la que apenas sabemos nada". Aquest és el nivell. Tant esmolar l'alabarda, ha quedat inservible. Al punt net.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!