Després de setmanes amagades a Palau, Felip i Letícia van fer que les nenes de la casa sortissin del cau i adrecessin un missatge sobre el coronavirus. Una intervenció gèlida, forçada, sense esma. En la línia de tot el que surt de Zarzuela, vaja. Sembla que l'únic que vibra (o ha vibrat) en aquella família és Joan Carles, ocupadíssim amb tripijocs, caceres i faldilles. La resta són absolutament inerts, potser envaïts pel tarannà del Rei i la Reina, mestres del postureig. Però el paperot de la Princesa Elionor i la seva germana, la Infanta Sofía, amb un breu i desafortunat discurs en el que deien "estamos confinados como millones de niños", contra la paret i sense un polsim d'emoció, és simptomàtic.
La famosa intervenció és un terreny ideal per fer un joc de comparacions que, per enèsima vegada, deixa el Regne d'Espanya en una posició depriment. En contingut, forma, temps i oportunitat. El 'botxí' de la seva imatge pública torna a ser la reialesa britànica, amb les criatures del Príncep Guillem i Kate Middelton a anys llum. Una senzilla imatge de la Princesa Charlotte les ensorra, a elles i a Letícia, sempre preocupada pels estilismes. L'espanyola no té filles, té dos estàtues de cera vestides de forma antiga i gastada, repetint com lloros una lliçó apresa a corre-cuita. Charlotte, vestida per a més inri de Zara, imperi d'un intocable de l'espanyolisme, sembla una criatura normal, mentre prepara bosses de comestibles per a persones en risc d'exclusió. Mentrestant, Elionor i Sofia evidencien una situació de tràmit, una obligació no volguda i feixuga, tal i com explica de forma convincent l'experta Patricia Centeno. No és l'únic exemple d'anacronisme i absència d'alegria en la vestimenta de les nenes: tampoc suporten la comparació amb les hereves de Màxima d'Holanda.
Quina tristor la que emana la monarquia espanyola, que s'ha convertit en el pimpampum dels royals europeus.