La Família Reial britànica viu una etapa convulsa i dolorosa. Morts i malalties estan fent tremolar els fonaments de la corona més famosa del planeta, en la que mai no falta un bon sidral intern i llaminer per a la indústria del safareig. En aquest cas, la guerra entre Enric de Sussex i la resta de la nissaga royal arran de la seva sortida de 'The Firm'. Alguns il·lusos podrien pensar que, en situacions excepcionals en la que la vida corre perill, una família aparcaria les seves diferències per estar tots units davant l'adversitat. No és el cas british, ni de bon tros. L'Enric és l'enemic número 1. Començant pel seu propi pare, el rei Carles III.
El monarca ha executat un doble menyspreu i humiliació pública al seu fill petit durant la visita d'aquest últim a Londres, amb motiu dels 'Invictus Games'. Primer ha declinat qualsevol mena de trobada amb ell, ni pública ni privada, posant com a excusa inversemblant una important càrrega de feina. Enric ja sabia, quan va aterrar al seu antic regent, que tenia les portes tancades. Un cop a la capital britànica, la segona bufetada: el rei li “pispa” una condecoració militar que estava dissenyada per a ell, concedint-la al seu detestat germà Guillem. El missatge ha quedat clar: no ets benvingut, no formes part de la família, no ets ningú. Només un VIP amb ganes de crear xivarri, divisió i problemes.
Els experts en crònica reial anglesa s'han dedicat a analitzar detingudament l'acte central de la visita d'Enric a Londres, un ofici religiós a la catedral de Sant Pau. Cap membre de Buckingham Palace va passar per allà; en canvi, sí que van assistir els familiars per part de mare, la difunta i malaguanyada Diana de Gal·les. Les imatges que s'han vist per tot el món poden ser confuses: veiem el duc molt somrient, encaixant mans als allà congregats, saludant el públic. Però la sensació és de total incomoditat, no era un moment agradable. Impostura, nervis, angoixa. Por. Saber que en qualsevol moment pot saltar la guspira que incendiï la jornada. Enric estava en pànic, el maltractament del seu pare el va acoquinar.
La gran por de l'Enric era trobar-se amb una turba que l'escridassés a la sortida del temple amb crits de “traïdor”, “ves-te'n”, o similars. Un extrem confirmat per diversos diaris, i que sortosament per a ell no es va arribar a materialitzar. De fet, l'excitació dels fanàtics i curiosos per tocar-lo i saludar-lo era notable. Però l'actitud corporal del protagonista era defensiva: mig ajupit, espatlles encongides, tapant-se el ventre amb la mà i a una distància excessiva dels seus interlocutors. Signes clars, diuen, del seu neguit davant la incertesa de la rebuda. Que fos aclaparadorament positiva tampoc el va ajudar gaire: mantenia les defenses altes en un moment que no tocava. En resum: que Enric no oblidarà aquesta visita. Ha estat una de les més dures. S'ho pensarà dues vegades la pròxima ocasió.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!