Una de les brames més falses que corre sobre la Família Borbó que ja no és Família Reial és que no costen diners als espanyols. No es refereixen als sis que queden a Zarzuela que són Felip, Letícia, Elionor, Sofia i l'emèrita amb la seva germana Irene, tía Pecu. Aquests sis segueixen vivint a costa de l'erari públic. La resta, els Urdangarin, els Marichalar, les infantes Cristina i Elena i Joan Carles fan veure que no costen diners als contribuents. Fals. Segueixen entrant i sortint de Zarzuela, instal·lant-s'hi durant llargues temporades i segueixen tenint privilegis com escortes de Zarzuela. Joan Carles és el cas més flagrant, viu a l'exili per evasor fiscal, però conserva tota una cort de guardaespatlles que no es paga ell d'una empresa privada sinó que formen part de l'Exèrcit i els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, dependents del Ministeri de l'Interior. Serveixen per fer-li els encàrrecs i fer-li de bastó, perquè és evident que no rep amenaces terroristes ni perilla la seva seguretat a l'illa de milionaris dels Emirats Àrabs. Aquest grup d'escortes el Ministeri sap que és una bomba de rellotgeria que pot explotar en qualsevol moment.
Segons publica el digital afí a la Corona Monarquía confidencial, "Un equipo de escoltas destinado a su seguridad empiezan a encontrar dificultades. Al principio, la misión parecía ser parte de una simple transición de carácter temporal y pasajera. Sin embargo, la duración del trabajo, que va camino de cuatro años, ha provocado que los escoltas están padeciendo sentir los efectos de la rutina diaria en Abu Dabi, una ciudad que, aunque sofisticada y moderna, les deja un sentimiento de desconexión y agotamiento por el largo alejamiento de España que supone". Quatre anys vivint a una ciutat extremadament cara, solitària, amb costums aliens a la tradició europea i sense els milions de Joan Carles, Froilán ho aguanta pels diners. però als escortes se'ls ha fet insuportable.
Els símptomes dels guardaespatlles són els mateixos: aïllament, esgotament mental, sensació d'inutilitat perquè cap perill assetja un isolat Joan Carles, i empobriment econòmic: "Lejos de sus hogares en España, de sus familiares y amigos, las posibilidades de socialización son limitadas, y, a la vez, la rutina diaria resulta monótona y, en muchos casos, solitaria. En contraste con la vida de lujo que disfruta el emérito, sus escoltas, aunque bien remunerados, deben adaptarse a un ritmo de vida que les priva de muchas libertades". Ben pagats en termes espanyols però mal pagats en termes del país dels petrodòlars on el seu protegit viu de luxe i ells amb prou feines poden pagar res més que la subsistència. Patriotes sí, però fins a cert punt. La broma ja fa massa que dura, quatre anys i el pitjor: sense que això s'acabi. Pilar Eyre ja els ho va advertir fa anys: Joan Carles no tornarà mai més a viure a Espanya, passarà estades però a Madrid tornarà dins una caixa.
Les fonts del Ministeri de l'interior filtren això: “Están saturados del trabajo que desempeñan. Quieren cambios algunos de los escoltas han confesado querer regresar a España. Se sienten ‘atrapados’ en una rutina que parece no tener fin, lejos de la vida activa que solían llevar en España. Los momentos de ocio o descanso, escasos, no pueden compararse con los que vivieron durante sus años de servicio en Zarzuela. Viven en un estrés constante, que ha sido descrito por fuentes cercanas a los oficiales de seguridad como “agotador”. La clau de l'article és la següent frase: "Han de garantizar que no se produzcan situaciones que puedan hacer recaer más atención sobre Juan Carlos". El problema és que no només han de protegir l'emèrit sinó evitar imatges que evidenciïn que està senil, que està decrèpit, que es fa pipi a sobre. Això obliga a una atenció permanent com si el rei fos un nadó. No té un any, en té 87. O potser per això: ningú gosa dir, excepte l'expert José Antonio Zarzalejos, que Joan Carles pateix demència senil.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!