"¿España és corrupta?": el cunyat de Letícia respon i sorprèn pel que ha dit de la monarquia

Apareix poc a escena, però quan ho fa, es nota. Un home amb una presència imponent, llegit i amb una llarga trajectòria professional, guapot i cunyat ni més ni menys que de la reina d'Espanya, en ser la parella de la germana petita de Letícia, Telma Ortiz. Des que va començar a sortir amb l'asturiana, la vida d'aquest advocat nord-irlandès va canviar, i ara els focus estan posats en ell més del que ell voldria. El lletrat va passar d'un cert anonimat a sortir a les revistes del cor, però ell continua centrat en la seva trajectòria tant com pugui, sense deixar que la celebritat via cunyada el canviï. Robert Gavin Bonnar acaba de publicar un llibre, El cuarto poder, on expressa via ficció la seva preocupació per l'equilibri geopolític.

Als seus 59 anys, l'ex de Sharon Corr, de The Corrs, parla d'alguns dels temes que apareixen al seu llibre, i d'altres. Parla de polítics, de poder, d'interessos, de la premsa, de la policia, dels ciutadans o dels que manen. I en aquest sentit, tradicionalment hi ha hagut a Espanya una llarga llista de gent poderosa que en teoria havia d'ajudar a tirar endavant el país i governar-lo, donant exemple, i que després han fet tot el contrari del que s'espera de persones amb un càrrec i una responsabilitat. De casos judicialment jutjats, i de molts que s'han amagat sota la catifa, a Espanya n'hi ha a cabassos. Per això, en una entrevista al diari El País arran de la publicació del seu llibre, li han preguntat a Gavin Bonnar sense embuts si "¿España es un país especialmente corrupto?". Què ha respost l'advocat irlandès?: "Como abogado, no me siento capacitado para hablar de España de forma significativa. Elijo España como lugar para venir a vivir, pero no para ponerme en una posición política".

Després han entrat en matèria monàrquica, per exemple, analitzant la figura de la reina Elisabet II i què va significar per algú com ell, de Belfast, la seva mort. El marit de Telma Ortiz diu que li van venir al cap records del seu passat, "como cuando George Mitchell fue enviado especial para el proceso de paz. También en esta época conocí a Ian Paisley, que en mi infancia había sido para mí el hombre del saco. Pensábamos que era una persona malvada (...). Cuando te sientas y conoces a esas personas que son, en cierto sentido, los representantes de la gente que te asustaba cuando eras joven, muchas cosas cambian". El que de moment no canvia a Espanya és que els Borbons continuïn regnant porque yo lo valgo. Sobre la monarquia, l'espanyola i qualsevol, li fan una última pregunta durant l'entrevista, amb tota la intenció del món: "¿Puedo llevarle a la trampa donde le hago decir que no es monárquico?"... Resposta sorprenent del cunyat de la reina: "No serías la primera periodista en España que lo intenta, pero no es verdad"... Que se'l creguin o no, ja és una altra cosa...