La casa reial de Mònaco sempre ha estat un caldo de cultiu per a intrigues, escàndols i, per descomptat, l'interès desmesurat de la premsa del cor. Cada membre de la família Grimaldi té la seva pròpia història per explicar, i Estefanía de Mònaco no és una excepció, ja que ha portat una vida extraordinàriament diversa. Des dels seus primers dies com a model i cantant fins al seu rol filantròpic i les seves aventures al món del circ, ha demostrat ser una figura de múltiples facetes.
Tanmateix, en els últims anys, hem tingut escasses oportunitats de veure-la en esdeveniments públics, i en reflexionar-hi, és impossible passar per alt les notables transformacions físiques que ha experimentat. Aquest canvi d'imatge es va fer evident durant la seva participació en la gala de la seva fundació "Fights Aids Monaco", una organització sense finalitats de lucre dedicada a la lluita contra el VIH/Sida. En l'esmentada ocasió, els fotògrafs van captar la seva sorprenent transformació facial, que la fa pràcticament irreconeixible en comparació amb els seus dies d'esplendor.
Un rostre que compta una història
En la seva joventut, la germana de Carolina de Mònaco es va destacar pel seu esperit rebel i el seu caràcter indomable. Aquestes qualitats van sorgir com a resposta a la mort de la seva mare, la princesa Grace Kelly, en un fatídic accident de cotxe ocorregut en una de les corbes sinuoses de l'escarpada carretera que connecta Cap d' Ail amb La Turbie, sobre els penya-segats de la Costa Blava. Ara, quaranta anys més tard, el seu rostre és un llibre obert d'experiències, amb arrugues i línies d'expressió que expliquen la seva tràgica trajectòria. Les ulleres i bosses sota els seus ulls testifiquen el cansament acumulat, i les seves faccions, en lloc de reflectir la frescor i el glamur que la van definir en el passat, ara semblen portar un matís més distant i forçat.
El maquillatge poc afavoridor d'Estefanía de Mònaco
Avui dia, la filla petita de Ranier i Grace Kelly ha abraçat un estil de vida allunyat dels focus i en total discreció. Els seus looks passen desapercebuts i són acuradament triats per evitar les mirades curioses del poble monegasc. El maquillatge és un territori rarament explorat per ella, i quan decideix fer-ho, opta per un enfocament modest, renunciant a les brillantors i excessos que en el passat solien ser la seva firma.
En certa manera, sembla que Estefanía de Mònaco s'ha quedat ancorada en una època on se solia aplicar una generosa quantitat de pols translúcida a tot el rostre, el qual ara s'acumula a les arrugues i línies d'expressió. Això dona com a resultat una aparença rígida i mancada de naturalitat que, en lloc de rejovenir-la, sembla afegir-li anys. La seva paleta de maquillatge es redueix a un subtil delineat als ulls i un labial de to rosa suau, que aporta només un toc de color sense la parafernàlia elaborada que alguna vegada la va caracteritzar. El to moreno que una vegada va ser el segell distintiu de la seva pell, ara és un record del passat. Els cabells blancs també han fet acte de presència, encara que en ocasions tria tenyir-les quan participa en esdeveniments benèfics per recaptar fons.