El rei emèrit Joan Carles I passarà a la història, al marge de per les seves corrupteles o el genocidi d'animals innocents, per la seva obsessió per les dones. Hi ha qui li atribueix fins a 5.000 amants. Moltes d'elles, això sí, previ pagament. Ha estat un seductor, però fins a cert punt.
En canvi, la figura del rei Felip VI sempre ha estat envoltada d'una aura de reserva i timidesa referent a les seves relacions amoroses. Felip sempre ha estat més reservat i respectuós en aquest àmbit. Malgrat ser un home atractiu i desitjat per moltes dones, mai no va arribar a fiar-se del tot de les qui se li apropaven.
De fet, la vida amorosa de Felip no va començar a desenvolupar-se fins que va anar als Estats Units a estudiar el seu màster, on va conèixer la seva primera parella. Una tardança que preocupava enormement el rei emèrit, Joan Carles I. Aquest esperava un fill semblant en el que a relacions de llit es refereix, però va descobrir que es desviava del patró de seducció i conquesta que havia caracteritzat els Borbons. Fins i tot van començar a sorgir rumors sobre la possible homosexualitat de Felipe, alimentats per suposades trobades íntimes amb un cadet durant la seva estada a l'acadèmia militar als Estats Units, segons la periodista Laura Rodríguez.
Eva Sannum, la tapadora per frenar els rumors sobre els gustos de llit de Felip
Aquests rumors preocupaven profundament Joan Carles I. Més fins i tot que el que no tingués una gran passió per les relacions sentimentals. Perquè una cosa és que el seu fill no sentís la necessitat d'allitar-se amb tot el que es mou i una altra de molt diferent que els seus gustos fossin homosexuals. Davant la creixent especulació sobre l'orientació sexual del príncep, Laura Rodríguez assenyala que Joan Carles I va decidir buscar-la una parella que pogués desviar l'atenció dels mitjans i del públic. Aquí entra en acció Eva Sannum, una model noruega que va ser contractada per frenar els rumors. El seu atractiu físic i la seva imatge pública la van convertir en l'elecció perfecta per exercir aquest paper. Joan Carles I va considerar que Eva, amb la seva presència i carisma, podria ajudar a apaivagar els rumors i tornar la normalitat a la imatge pública del seu fill. En altres paraules, com diu Laura Rodríguez, era "una tapadora".
La solució se li gira en contra a Joan Carles I
Tanmateix, va passar una cosa inesperada. Eva va aparèixer en una revista en un context explícit, la qual cosa no va ser bé rebut a la casa reial. Les imatges d'Eva en una revista noruega, en una sessió fotogràfica bastant atrevida, van desencadenar una tempesta mediàtica. La pressió exercida des del palau va portar a un distanciament entre la parella. L'opinió pública i els mitjans de comunicació van començar a qüestionar la idoneïtat d'Eva com a parella per al futur rei d'Espanya, i això va generar tensions entre ambdós. Va ser pitjor la solució que la malaltia.
Malgrat els esforços de la Casa Reial per mantenir la relació, la constant pressió mediàtica i les exigències del protocol real van resultar ser massa per a la parella. Felip, per la seva part, va començar a sentir que la seva relació amb Eva no era genuïna i que estava sent utilitzada com una eina per millorar la seva imatge pública. Aquest sentiment d'insatisfacció i la falta de privacitat van contribuir que ambdós prenguessin camins separats.
Jaime Peñafiel, un conegut periodista especialitzat en la reialesa, va fer lliscar en una de les seves intervencions la possibilitat que Eva Sannum també hauria rebut una compensació econòmica per desaparèixer del primer pla. Segons Peñafiel, Joan Carles I podria haver pagat Eva perquè s'allunyés discretament, evitar així més escàndols i permetre que Felip trobés una parella més adequada als estàndards reals. A més, ja havia aconseguit la seva comesa: frenar els rumors que apuntaven a la condició gai de Felip.