Estupor i indignació pel que revela un ex de Zarzuela sobre Joan Carles i Elionor: què es dirà en uns anys

Els monàrquics de socarrel, aquells que són més monàrquics que els monarques, o el que és el mateix, els palmeros i aquells amb vocació vassallesca d'anar fent genuflexions i ajupir el cap al pas dels Borbons, es deuen pensar que la resta de la ciutadania ens llepem el dit. Espanya és un país que està ple de ciutadans amb voluntat servil que li riu les gràcies a la família reial, facin el que facin, protagonitzin l'escàndol que protagonitzin. Però de tant en tant algú els hi hauria de dir que es tapessin una mica a l'hora de dir en veu alta segons què. Perquè la gent cada vegada està més farta dels Borbons, de portar anys i anys fent el que els hi ha sortit del monyo, sense conseqüències, i que no tinguin cap voluntat de seguir chupando del bote, ans el contrari.

A les espanyes, això de mirar de costat, posar-se de perfil, o amagar el cap sota terra davant de Joan Carles, Urdangarin, Froilán i companyia és una pràctica habitual. Tant se val que sigui un escàndol constatat. Tant se val que l'emèrit s'ompli les butxaques a mans plenes. Tant se val que surti al balcó de la casa de Bárbara Rey mirant-li l'escot amb cara de vici o tenint centenars d'amants, que aquí no ha pasado nada, i a otra cosa mariposa. Passa entre molts ciutadans. Passa entre molts periodistes i mitjans de comunicació. I passa, of course, entre molts dels treballadors que han estat téte a téte amb els reis i la seva família. Com és el cas de Javier Ayuso, ex director de comunicació de la Casa Reial, que al costat de José Apezarena, editor d'El Confidencial Digital, han participat en una conferència celebrada a la Fundación Villacisneros, i que duia l'explícit nom, que no ofereix lloc a dubtes, de 'La Monarquía en el ámbito internacional. La Corona en España: Tres generaciones al servicio de la nación'. Chim pum.

Monarquía Confidencial s'hi ha fet ressò i ha destacat algunes de les opinions més curioses dels ponents. I el que dèiem, alguns s'haurien de tapar una mica perquè provoquen vergonya aliena amb els seus comentaris i amb aquest intent indissimulat de blanquejar tot el que tingui a veure amb Joan Carles. Primer, no se podía saber, es van omplir la boca amb l'habitual bla, bla, bla sobre la importància de la monarquia després de la dictadura, oblidant que va ser Franco qui ho va deixar tot lligat i ben lligat: “La Monarquía es el símbolo de la estabilidad y la unidad en España. Su reinado (de Joan Carles) representa la reconciliación, la democracia y la apertura de España al mundo”. I què han dit respecte els polèmics darrers anys del seu regnat, que van acabar amb el seu fill donant-li una puntada de peu cap a Abu Dhabi?... “Es una espuma que ira bajando, los libros de historia perdonarán sus errores y pasará a la historia como un gran rey por su gran contribución a nuestro país"... I es queden tan amples. S'ha de tenir molta barra. Que la espuma irá bajando, que la historia perdonará sus errores i que pasará a la historia como un gran rey... Es deuen pensar que som imbècils. 

Evidentment, s'han omplert la boca parlant de l'emèrit, però també del seu fill ("Felipe tiene unos principios éticos de primerísimo nivel” i, com no, l'habitual catalanofòbia: "“Don Felipe se ha ganado a pulso la Corona en dos ocasiones, la primera con el impecable discurso que lanzó a la ciudadanía española 3 de octubre tras la insurrección en Cataluña en 2017") o de la seva neta, la princesa Elionor. Després d'analitzar passat, present i futur de la monarquia espanyola, els ponents vaticinen un gran futur per la Corona de la mà de l'hereva, de qui diuen que "está recibiendo una gran preparación y en ella está conviviendo con españolas de todo tipo de clases y orígenes, esto es muy importante”... No riguin, si us plau. Els hi han de penjar molt per dir que la princesa Elionor, que viu a cuerpo de rey, i mai més ben dit, està convivint amb espanyoles de tot tipus... Una Elionor de qui també han dit que “es una incógnita, pero apunta maneras. Es muy bueno para nuestro país tener una figura como la suya”.

I falta la cirereta, la voluntat indissimulada d'adoctrinar els nens amb els Borbons: “ha faltado pedagogía en enseñar la historia de España, es un error en no educar a los niños en lo que es la Monarquía. Por eso es bueno que existan iniciativas como estas conferencias de Fundación Villacisneros que pongan en liza la importancia de la Institución”... S'ha de ser molt poca vergonya.