Primera entrevista al marit de la reina Letícia. Però no és el rei. El cap de l'Estat no concedeix entrevistes. L'altre marit, Alonso Guerrero, respon a un periodista d'El Mundo des del mític Café Gijón de Madrid, on fan tertúlia els escriptors aturmentats. La contraportada del llibre que promociona té un millor títol que aquest El amor de Penny Robinson: "La historia de una persona que se convierte en personaje". L'entradeta de l'entrevista ja ens adverteix que la conversa no serà agressiva: "No tiene unas manos como las del soberbio profesor de literatura que es, más bien como el labrador que fue su padre". I comença amb un desmentit després de molts anys de confusió: Letícia no és l'alumna que es va enamorar del seu professor: "A Letizia nunca la tuve en clase. La conocí en el instituto donde trabajaba". Era alumna però no "la seva alumna". La va conèixer el 1989, sent Letícia menor d'edat, entre els 16 i els 17 anys.
De l'àlbum de fotos de la parella no s'ha aconseguit l'exemplar més buscat: la imatge del casament civil de la reina Letícia. 90 convidats han estat temptats amb centenars de milers d'euros per la foto: "Circulaba tanto dinero por esas imágenes. Pero yo sabía que no se iban a vender y no se han vendido. A mí me ofrecieron 300.000 euros por una foto". Aquesta bogeria fa que el periodista li pregunti si es va refugiar en les drogues: "Mi única droga es la lucidez. Ni he pensado en suicidarme". Compensa aquest pessimisme d'autor maleït amb una definició de felicitat que inclou la reina Letícia: "La felicidad me la han dado las mujeres y la literatura".
La pregunta clau: 10 anys de parella i després d'un i escaig de matrimoni, el divorci. Qui va demanar-lo i per què? "No puedo contestar". No pot? si no vol és una cosa però si no pot és que ha signat algun impediment. Haurem de llegir entre línies: "Las mujeres de mi vida me criticaron por mirar el mundo desde un andén. Las mujeres tienen celos de eso. El escritor siempre vive esperando que llegue algo". És a dir, Letícia el va deixar per cansar-se d'un escriptor que viu de manera "frugal" a qui la literatura dona tanta felicitat com les dones. Letícia pot competir amb la Corona però no amb un lletraferit. Alonso Guerrero no s'ha tornat a casar. I va tallar amb la següent exparella fa 6 anys.
EFE
La foto bomba no és la de Letícia casant-se pel civil sinó la de la reina despullada. El llibre deixa caure que aquestes fotos existeixen. El personatge de Laura (amb L de Letícia) sembla "la gran traïdora que després del divorci és capaç de tot" segons els que ja han llegit la novel·la. L'autor ho rebat "Ninguna mujer me ha traicionado". D'aquesta Laura el llibre diu que hi han dues fotos despullada. Guerrero insinua que sí: "No lo hice con esa intención. El lector debe leer entre líneas". Si una foto vestida de Letícia val 300 mil, quan val una despullada? Espanya no està preparada. El més a prop que hem vist Letícia d'una platja és això:
GTRES
La novel·la parla d'una Letícia guapíssima. Ara que les operacions l'han canviat el seu ex ho comenta: "La belleza a veces es peligrosa. Le dejo toda la libertad a la gente que opine (sobre les operaciosn d'estètica) Yo no opino nada. Solo lo presencio". Sobre l'ambició de Letícia "Nunca me habló de ser reina". I ara que ho és se segueixen veient? "Mi relación con ella y con el rey es absolutamente normal. Hemos contactado. Me han invitado a actos a la Zarzuela". Letícia es va comportar bé amb ell, ara com a reina i abans de comprometre's amb Felip VI: "Me llamó. Pero no me dijo lo que iba a pasar. Me advertía de las posibles molestias que yo podría padecer". La típica trucada a un ex: que em torno a casar, amb el cap de l'Estat. De Felip VI diu que és "Una buena persona".
EFE
El Mundo és respectuós i col·loca aquest titular "No soy monárquico. Pero creo que estoy en un país que se roba tanto que jamás podrá existir una república". Alonso Guerrero adverteix al periodista que aquest és el titular. En Blau considera que unes fotos de Letícia nua desades en algun calaix farien que Espanya entrés en shock.