La reina Sofia no ha conegut la veritable felicitat en el seu matrimoni. El seu enllaç amb Joan Carles I va ser un acte d'obligació més que de desig. En la seva joventut, Sofia estava enamorada de Harald de Noruega, que, tanmateix, la veia només com una amiga. Aquest príncep va utilitzar la futura reina d'Espanya per apropar-se a la dona que realment estimava. Així, Sofia es va veure forçada a casar-se amb Joan Carles, un home que, amb el temps, li seria infidel en nombroses ocasions, la qual cosa la va convertir en el centre de rumors sobre la seva infidelitat i en el símbol de la "cornuda d'Espanya", una situació que va ser àmpliament coberta per la premsa internacional. La reina Sofia va viure humiliacions i traïcions, però va haver de suportar-ho tot. En un dels moments més difícils, va decidir fugir al costat dels seus fills i marxar a l'Índia, on residia la seva mare. La seva intenció era no tornar a Zarzuela, però la idea d'un escàndol major la va fer reconsiderar i, finalment, va tornar, fent creure que tot havia estat una simple escapatòria.
Al llarg de la seva vida, Sofia ha experimentat molts moments de solitud i angoixa, però ha comptat amb el suport incondicional de la seva germana, Irene de Grècia, qui ha estat el seu consol més gran. Irene ha estat la seva companya fidel durant les dificultats que ha viscut Sofia: les infidelitats de Joan Carles I, els escàndols en els quals es va veure embolicat l'emèrit, el cas Nóos que va involucrar Iñaki Urdangarin, la seva posterior condemna a la presó, i les crisis personals que van viure les seves filles, les infantes Elena i Cristina. Malgrat ser una figura pública, Sofia ha hagut de suportar molt en silenci, i la seva única companyia constant ha estat la de la seva germana Irene, que sempre ha estat allà per a ella, en els moments més foscos i solitaris de la seva vida.
Irene va fer costat a la reina Sofia per les infidelitats de Joan Carles I
Irene ha viscut al costat de Sofia al palau de la Zarzuela des de fa més de quaranta anys, i sovint se la veu en les fotografies oficials, però sempre en un segon pla. Encara que mai no ha buscat protagonisme, ha deixat enrere la seva vida per ser al costat de la seva germana. La seva presència ha estat discreta, però essencial en la vida de Sofia.
Al matí, quan encara no ha sortit el sol, Irene és la primera a despertar-se. Li agrada començar el dia amb llargs passejos pels jardins del palau de la Zarzuela. Després de la seva caminada, fa uns exercicis de meditació i, rere una dutxa i vestir-se, s'uneix a Sofia al menjador per compartir l'esmorzar. Irene segueix una dieta vegana, fet que la diferencia una mica de la seva germana.
Ambdues dones dormen en habitacions separades, però a la mateixa zona privada del palau d'El Pardo. Quan Irene va decidir mudar-se a Espanya, no hi havia un espai destinat per a ella, per la qual cosa va haver d'adaptar-se i reformar una zona que originalment estava destinada a vestuaris de la piscina. Irene, en to de broma, sol comentar que va arribar a Espanya el 1975, després de la mort de Franco, per quedar-se només cinc dies, però, com ella mateixa diu, ja porta quaranta anys allà.
L'espai que comparteixen és senzill, però acollidor. Conté dues habitacions separades, cada una per a Sofia i Irene, i també un despatx. Encara que en els primers anys, ambdues germanes compartien la mateixa habitació i fins al mateix llit, amb el temps, cada una ha mantingut el seu propi espai personal. Tanmateix, continuen compartint el menjador i continuen vivint juntes en una zona privada de gran tranquil·litat i proximitat.