60 anys de matrimoni, 60 anys de mentides. Joan Carles i Sofia passaven per l'altar un 14 de maig de 1962 a Atenes en una cerimònia triple: catòlica, ortodoxa i civil. Resulta paradoxal tantes “garanties” nupcials en una parella que es caracteritza precisament per tot el contrari. Per la infidelitat compulsiva d'un dels cònjuges, el Borbó, arribant a extrems com perdre l'anell de boda durant una nit boja amb una altra senyora, a pocs dies per a l'enllaç. Després vindria la famosa llista de les 1.500 amants, amb Bárbara Rey, Corinna Larsen o Marta Gayà com a principals referents. Sofia ha aguantat carros y carretas, però no s'enganyin: ho ha consentit tot, sacrificant la dignitat per una vida de reina. No fa pena. De vegades desperta empatia, però després es passa. No és cap màrtir. És una interessada.
La relació actual entre els emèrits ha variat lleugerament a la dels darrers anys. Sofia, professional absoluta de l'ofici royal, ha interpretat el seu paper fins a un límit ridícul. La imatge era la de la dona abnegada que confiava que, algun dia, el seu home recuperaria el seny i tornaria als seus braços per ser feliços. Recorda una mica el cas de Mario Vargas Llosa i Patrícia Llosa, però més despietat i sense final feliç. Però Joan Carles ha acabat amb la paciència de la grega, i ja no dissimula. Al funeral per Constantí II a Londres va evitar el contacte amb ell. Va anar sola i després de la cerimònia religiosa a la boda d'Almeida. Durant el seu ingrés a la clínica Ruber per una infecció urinària, ni rastre del marit entre les visites. I així tot. No el vol veure, no el vol a prop. La celebració, o la no celebració de l'aniversari, és també concloent.
L'emèrit ha tornat a Sanxenxo des de les seves residències d'Abu Dhabi i Ginebra per participar en les regates i fer tiberis amb Pedro Campos, l'encarregat de recollir les sobres de les mariscades i portar-les en carmanyoles a casa, per si té un antull de mitjanit. En cap moment està previst ni el desplaçament del Borbó a Madrid per trobar-se amb la seva dona, ni cap moviment en el sentit contrari. Sofia s'ha quedat amb la germana Irene, la Tía Pecu, a Zarzuela, atenent els seus minsos compromisos laborals sense moure's de casa. Això sí, amb ensurt incorporat: va estar a punt de fotre's una nata important a les escales del palau, mentre rebia una representació del col·legi de Guardias Jóvenes de la Guàrdia Civil. El braç d'un dels visitants la va salvar del desastre. Un braç com aquell hauria necessitat i de valent el dia que es va fixar en el Borbó, sobretot per apartar-lo com a una mosca molesta. Total, que no hi ha celebració conjunta per l'efemèride. 60, 80, 100 o 500 anys, tant se val. És un matrimoni de postal.
Tot això que exposem és el que pensa bona part de l'Estat espanyol. Fins i tot els no sospitosos d'antimonàrquics i antipatriotes ho saben. Per exemple, un presentador de Canal Sur molt famós. La tele de PP i VOX, amb figures com Bertín Osborne o Mariló Montero com a grans reclams, té també a Toñi Moreno o Juan y Medio. Aquest últim, conductor del mític 'La Tarde aquí y ahora', ha humiliat els emèrits dient veritats com cases de pagès plenes d'ironia: "A ver si es bonito esto: van a celebrar el aniversario por separado. O sea, estamos casados: ¿qué te parece si celebramos tu allí, y yo aquí? ¡Como todos los días! No estás celebrando, estás recordando. Celebrar, poquito". Exacte, Juan. 14 de maig, res a celebrar. Circulin.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!