Mira que havia de ser una jornada per emmarcar per a Felip VI. Sevilla, un dia esplèndid, calor, milers de fidels als carrers de la capital andalusa, els cossos dels exèrcits fent-li reverències... fins i tot, era la primera celebració del Dia de les Forces Armades sense la presència del Rei-Pare. Què més es podia demanar? Si és que fins i tot els sevillans s'havien posat d'acord per aclamar-lo només a ell, deixant la Letícia en un segon o tercer pla! Doncs va venir Murphy vestit de soldat i li va amargar el dia al monarca. Atenció a la cara de Felip observant la hissada de la bandera espanyola. Alguna cosa no anava bé. I no s'ha reprimit.
La Sexta
La Sexta
La Sexta
La tòrrida jornada a Sevilla ha tingut l'inconvenient del vent, que ha bufat de forma traïdora (i trapella) durant la solemne cerimònia. La rojigualda no lluïa com corresponia, en haver estat hissada sense haver comprovat que estava ben lligada al pal. Un nyap en tota regla. I la culpa no és de ningú més que dels seus súbdits, que l'han fet passar molta vergonya. Felip s'ha mosquejat i molt, i l'ha pagat amb una mirada fulminant als oficials que l'envoltaven, acompanyada per ganyotes i gestos de desaprovació. La seva cara, un poema. El seu enuig, colossal. L'escena és d'aquelles que es repetiran durant anys i panys.
"Con Juan Carlos esto no hubiera pasado", hauran pensat molts dels que aquests dies es fan creus amb la retirada de la vida pública de Joan Carles, a qui segurament l'escena l'haurà dibuixat un tímid somriure al rostre: ¡Si es que no os puedo dejar solos!, remugarà l'emèrit mentre gaudeix dels seus tiberis i les seves tardes de toros.