Tot i la que està caient a Catalunya, a Zarzuela la vida sempre és de color de rosa. Felip i Letícia segueixen el seu periple asiàtic allunyats de la tensió social, política i repressiva de l'estat que (suposadament) encapçalen, repartint somriures, reverències, lluint modelets, encaixant mans i envoltant-se dels seus 'iguals'. Així ho van fer al Japó amb l'entronització de l'emperador Naruhito i la seva dona, Masako. Quina felicitat. I quin descans, imaginem, el de no haver de donar la cara en moments tan crucials com els que viuen els seus 'súbdits'. Els monarques ja han deixat el país nipó i són a Korea, però encara se segueix parlant del sopar de gala al que van assistir i en el que Letícia va cridar l'atenció amb un vestit rosa xiclet (ells li diuen 'capote', coses de la 'ñ') amb rastres de 'Camachos'. Doncs bé, ara sabem que no només va ser la reina la que va lluir aquest color llampant: també ho va fer el seu marit, gràcies a un gest curiós i de cortesia protocol·lària. 

Leticia Felip Japó EFE

Fes clic a la imatge per veure el vídeo:

Príncep Carles Facebook Det danske kongehus

Ha estat gràcies a un vídeo penjat per la Casa Reial Danesa que hem pogut descobrir el toc rosa del rei d'Espanya. Uns bessons? Una agulla? Una medalla? No, Felip va lluir una bossa de mà, rosa com el més rosa de la paleta de colors. Ara bé, segurament aquesta no era la idea inicial del Borbó, engalanat amb un vestit fosc i ple de condecoracions i 'quincalla' diversa. No li calien més complements. Però en va afegir un de més: la cartera de la seva esposa, de la que es va fer càrrec per tal de que Letícia pogués saludar els hereus del Japó, Fumihito i Kiko. Ara bé, a les imatges el mateix Felip demostra que potser Letícia és una mica mandrosa, ja que ell no va tenir inconvenient en fer salutacions mentre la portava. 

Felip bossa de mà Letícia Facebook Det danske kongehus

Segons una breu però clarificadora investigació de protocol, la bossa de mà, cartera o similars mai de la vida es poden deixar a terra. I allà estava Felip 'al quite', per portar-li els complements a la dona (que mana i molt, ja ho sabem). Per què Letícia portava una cartera a una gala tan solemne i sobretot, que coi hauria de ficar allà dins, són enigmes insondables per a aquest humil cronista. Què importa, si tenim al rei atent a les necessitats de la seva estimada. "¡Qué salao, el Preparao!"