El rei d'Espanya segueix guanyant-se els cèntims per sortir de pobre. Ja saben que Felip VI ha revelat el seu patrimoni, 2'5 milions d'euros. Sembla poc comparat amb el pare Joan Carles, sí, però tan poc alhora que en fa dubtar molt. En tot cas, si cola, cola. I el titular i la xifra serveixen a alguns per lloar-lo per enèsima vegada. Els fans monàrquics i del Borbó son un públic fàcil, son feliços amb poca cosa. El rei modest, el rei com tu i com jo (si fóssim ell, és clar). Doncs bé, avui tocava complir amb l'agenda professional i ha estat a Galícia de visita a una comandància de la Guàrdia Civil. Trobades amb la Benemèrita vestit de militar, 'pan chupado'.
El monarca ha estat rebut amb tots els honors, com correspon a la seva figura. I no critiquem pas aquesta rebuda, perquè tothom tenim les nostres filies (i fòbies), a banda de subratllar una dada: Felip no és una personalitat més, és el jefe. L'amo del cortjo. Al loro. Entre l'excitació per tenir-lo al davant i l'adrenalina del 'no cagarla' en la seva augusta presència, l'organisme reacciona. I és imprevisible. Pots estar nerviós, feliç, histèric, avorrit, poruc, bloquejat... i fins i tot pot estar on fire. A tope. A full.
Perdonin la quantitat d'expressions col·loquials de la descripció, però encara estem entre impactats intentant trobar una explicació raonable al que hem vist durant aquesta recepció, concretament a Sarria, a Lugo. Un membre de l'esquadró de Cavalleria encarregat de la seguretat del Camí de Santiago, ha protagonitzat un moment que quedarà reflectit per sempre més en una foto. Una orgullosament compartida pel mateix compte de la Casa Reial. Acostumats als bunyols en el tractament fotogràfic de la casa, resulta cridanet que no hagin actuat en el cas d'una instantània. O ves a saber, potser han actuat de més. El que queda clar és que l'agent, petrificat a pocs metres del rei, és digne d'estudi. Pensin en Rasputin i la seva llegenda. Doncs ja la poden oblidar.
Efectivament: hi ha un bony als pantalons verds del genet molt sospitós. D'unes mides delirants. I amb una forma molt estranya, més aviat amorf. A primera vista, hom pot pensar que es tracta d'un tret propi de l'anatomia masculina. Però no té cap sentit, no és normal. Ha de ser una altra cosa. Segurament un efecte òptic de la butxaca del agent, un caprici de la perspectiva. Un miratge. Però quin fart de riure, tu.
Felip aixeca passions, però no tantes. Per aixecar allò calia una grua, la veritat.