Dos reis a la UE són com dos ossos panda: una raresa. A l'Europa comunitària queden pocs caps d'Estat no democràtics, és dir, heretats i no votats. Per això entre ells, quan es troben s'alegren tant. Aquest dijous Felip ha volat a Holanda per la inauguració d'una expo a Amsterdam sobre Velázquez i Rembrandt. I la trobada ha estat un punt vergoyant. El rei decideix saludar-se amb Guillem d'Holanda com si fossin jugadors de bàsket: abraçada, give-me five i una encaixada de mans gens protocol·lària. Com quinquis al barri:
EFE
La posició de les mans, no donades sinó encaixades, i una abraçada. La premsa cortesana es va atipar de criticar la nedadora Ona Carbonell quan va saludar amb dos petons el rei. Els mitjans plebeus la criticaven, potser per catalana. Ara tot sembla companyonia entre monarques. Com dos solterots que han deixat fora Letícia i Màxima d'Holanda. I màxima aquí, era la vergonya aliena.
GTRES
EFE
Els digitals plebeus ho veuen amb naturalitat royal: "El anfitrión ha dado una cálida bienvenida a su invitado, demostrando que entre ellos existe un vínculo muy especial" (Vanitatis). Si fos Pedro Sánchez encaixant així Boris Johnson l'atonyinarien als mateixos digitals. Però amb Felip, ni mu.
Casa Reial
L'exposició sembla una meravella. El protocol reial una bírria. Si les monarquies són formes, se les han passat per la corona. Alguns diran que ha estat una trobada "informal". En Blau ho veu macarra.