Si pensàvem que al 2020 ho havíem vist tot, 2021 no para de donar sorpreses. Els EUA es recuperen de l'intent de cop d'estat dels seguidors de Donald Trump, atiats pel mateix president sortint, assaltant el Capitoli mentre es votava la ratificació de la victòria electoral del demòcrata Joe Biden. Un escàndol mundial que va deixar morts, amenaces de bombes, personatges ultres i estrafolaris, certa passivitat policial que no vam veure en les manifestacions de moviment Black Lives Matter i un sentiment de vergonya que trigarà de desaparèixer. Era colpidor veure com la democràcia estatunidenca, sempre traient pit, és convertia en un camp de batalla i un espectacle que molts atribuïen a "repúbliques bananeres". Però no només a aquest tipus de règim, no. Els americans tenen un altre referent en quant a models d'organització política gens recomanables. Un que coneixem molt bé: la monarquia. 

Manifestant al Capitoli EFE

Assaltant ocupa el despatx de Nancy Pelosi, presidenta del Congrés dels EUA / EFE

Donald Trump

Donald Trump / TV3

L'endemà del sotrac, la presidenta de la càmera de Representants es dirigia als allà presents. Nancy Pelosi, veterana de 83 anys i que va patir la profanació del seu despatx, feia servir un to greu per qualificar la conducta de Trump i els seus acòlits. I posava un exemple molt clar del que un "estat de dret" com el dels EUA mai no podria ser, al·ludint Trump: "no som una monarquia. No tenim Rei". Unes paraules recollides pel Huffintong Post que, si bé parlaven genèricament de totes les corones i institucions medievals escampades pel món, sonaven a pulla directa a algunes Cases Reials en concret. Només podem imaginar-nos tres que sempre van d'escàndol en escàndol: els suposats prínceps africans de les estafes per Internet, el Rei de Tailàndia i les seves concubines o, taxán, la riota de mig món: la monarquia espanyola. Joan Carles ha deixat petjada amb els seus escàndols i fugida a Abu Dhabi, mentre que a Felip tampoc el coneixeran per res de bo. Més aviat per tics totalitaris heredats del seu avi polític. Repúbliques bananeres i monarquies corruptes, en definitiva, al mateix sac.

Joan Carles Felip 2011 GTRES

Joan Carles i Felip el 2011 / GTRES

A Joan Carles, sempre atent al que diuen d'ell als Emirats (o a Madrid, o Barcelona, ja que asseguren que ha trencat el seu "exili"), li haurà caigut la cara de vergonya. A Felip VI, ni parlar-ne. Tot li rellisca.