Des que el dictador Francisco Franco va decidir que calia restaurar la monarquia a Espanya, els Borbons no havien arrossegat mai una imatge tan pèssima com la que projecten ara. Els escàndols són ara el tret identitari d’una casa reial que s’ha guanyat a pols la seva mala fama. El discurs incendiari que Felip va fer als espanyols la nit del 3-O, atiant encara més la violència que els catalans van patir l’1-O, és només un exemple.

Francisco Franco i Joan Carles de Borbó | GTRES

A Espanya els partidaris de la monarquia estan cada cop més a prop de la dreta més extrema i a l’estranger ja els tenen les mides preses. A Alemanya parlen de Felip com “el rei més impopular d’Europa”, a Anglaterra la reina Elisabeth II deixa en evidència el Borbó pel seu discurs de Nadal i entre la família reial grega creix l’animadversió cap a Letícia. Tot això amanit amb els escàndols de Joan Carles. Mentre les monarquies europees es democratitzen, l’espanyola es fotografia amb la casa reial saudita.

Joan Carles amb el príncep de l'Aràbia Saudita | EFE

Ara, Felip i Letícia han de sumar un nou enemic a la seva llista negra anti-borbònica. L’exambaixador de Portugal a Madrid, José de Bouza Serrano, ha estat entrevistat al rotatiu portuguès Diario de Noticias per parlar del seu llibre As Famílias Reais dos Nossos Dias (en català, Les famílies reials dels nostres dies). Al llibre dispara contra la reina espanyola i diu que “té dues cares: per un costat certa inseguretat, i per l’altre una gran ambició”. Una crítica, la de la doble cara de Letícia, que també va fer la seva arxienemiga, Marie-Chantal de Grècia, després de la baralla entre Letícia i Sofia la primavera passada a Mallorca. De Bouza explica que a la reina ningú li perdona “els seus mals modals amb la seva sogra, molt estimada”.

José de Bouza Serrano al Jornal da Noite de SIC Notícias

Felip i Letícia | GTRES

El diplomàtic explica també per què a la monarquia borbònica podrien quedar-li dos dies. La fragmentació de la política espanyola, amb la irrupció de Podemos i Ciudadanos, i la pressió dels independentistes catalans podrien fer saltar pels aires la família reial espanyola. “És una Corona fràgil”, assegura. I recorda que els catalans van contribuir a fer que Portugal fos independent: “El 1640 van preferir sufocar la revolta a Catalunya, més rica i productiva, i els portuguesos aleshores vam aconseguir independitzar-nos”.

GTRES

Quatre segles després, el procés independentista s’ha desplaçat cap a la Mediterrània. La guerra dels Segadors a Catalunya va ajudar aleshores que Portugal fos independent. Ara segur que hi ha més d’un indepe desitjós que des dels despatxos de Lisboa ens retornin el favor.