El 19 de juny farà 10 anys que el regne d'Espanya passava pantalla. Joan Carles abdicava assetjat pels dos primers grans escàndols que, de manera diàfana, l'assenyalaven directament: el cas Nóos i el temita de Botswana. La punta de l'iceberg de tot allò que se sabria després, provocant la seva fugida a contracor d'Espanya per establir-se a Abu Dhabi. L'oasi àrab ha estat útil mentre la maquinària de blanqueig de l'Estat intentava deixar-lo net com una patena. El resultat no ha estat del tot satisfactori, perquè tanta porqueria no surt ni amb el lleixiu més corrosiu. Però si més no, ha quedat prou blanc per fer de Willy Fog pel món, amagant la seva fortuna obscena en paradisos fiscals mentre navega a Sanxenxo, va a Londres al futbol, a bodes a Madrid o a fer-se arreglillos a Ginebra. Aquest cap de setmana, l'emèrit ha tornat a Galícia. I tot just quan s'ha de celebrar el decenni com a rei del seu fill Felip VI, amb el que manté una relació tibant. Ara sí, ara no. I sant tornem-hi.
El Borbó i els seus tripijocs van col·locar la corona en una situació límit. La falòrnia del rei modèlic, abnegat i irreprotxable que va marcar la nomenada Transició col·lapsava a la velocitat del llamp i amb enorme violència. Una mostra que no és de pa sucat amb oli: el Centre d'Investigacions Sociològiques de l'estat espanyol deixava de preguntar per la figura del monarca en les seves enquestes: els resultats abocaven el país a la República. Era el final. I les elits cortesanes, també els seus obrers, maniobraven com podien sota la tempesta. No quedava més remei: o Felip, o la mort. I clar, al "pare de la democràcia" el van liquidar en un tres i no res.
"Salvar a la corona", aquest és el resum d'aquells dies, i que ha reflectit una revista gens sospitosa d'antimonàrquica: el Vanity Fair. El titular és una arma doble: Joan Carles queda mort i enterrat, però després et preguntes: s'ha aconseguit? Doncs no gaire. Noves turbulències han sacsejat la institució, i no només les de l'emèrit: hi ha un senyor que es diu Jaime del Burgo que té algunes coses a dir sobre els actuals reis. Precisamet per tot això que han tornat a activar una nova operació: la de salvar a la corona, però ara de Felip i Letícia. Per això l'Elionormania, la histèria per elevar una nena de 18 anys al cim de la humanitat, creant hype i engrescant els aficionats al circ monàrquic.
En 10 anys, Felip VI i Letícia no només no han salvat la papereta: l'han complicat força. I el risc és que se'n vagin a fer punyetes. És evident que 'Vanity Fair' no voldria pas parlar dels actuals reis com a responsables del desastre. Per exemple: per a ells, Del Burgo no existeix. Ni una sola menció en un article de 2100 paraules, tot un rècord. El que no explica la publicació, però, ho interpretem nosaltres a partir de la realitat, no només de desitjos en un sentit o l'altre. Zarzuela té feina, el pacient és de mal diagnòstic i els símptomes, com que el CIS continuï sense preguntar-nos pels royals, no són bons. Veurem si d'aquí a 10 anys arribem a veure que la revista titula: "Leonor, 10 años de princesa para salvar a la corona". Un bucle infinit, i el millor que els podria passar. Significarà que el negoci no ha abaixat la persiana.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!