Felip i Letícia han tornat a Catalunya però d'amagatotis. Sense avisar i sense posar un peu al carrer: de l'avió al Palauet Albéniz de Montjuïc. A dalt de la muntanya maleïda, on afusellaren Companys i on estan enterrades les dues fills del poeta Joan Margarit, a qui han lliurat el Premi Cervantes. L'excusa per no avisar és que era un "acte privat". Humiliar Margarit prop de la tomba de les filles, un càstig per independentista.
"Potser ha arribat el moment d'acceptar que cal canviar profundament la relació amb aquesta Espanya, si els ciutadans de Catalunya, volem que la nació esdevingui una Holanda, o una Dinamarca en aquest nou ordre mundial.'
— Revista de Catalunya (@RevistadeCat) September 24, 2019
Joan Margarit.
Pregó de la Mercè, 2010
El poeta va fer un pregó la Mercè de 2019 que tots els mitjans unionistes i el PP a l'Ajuntament van criticar per "independentista". És Margarit indepe? A una entrevista a El Mundo ho aclaria: "¿Que si me ha desengañado el independentismo? Difícil contestar a eso. No olvide que a los cinco años me golpearon por hablar en catalán. Existe un miedo dentro de mí que puedo paliar con cultura, pero no evitarlo. A mí España me da miedo. Porque España es un país cruel".
Espanya cruel com fer-lo anar al cul de BCN, a Montjuïc, prop del cos de les seves dues filles, només perquè Felip no es creui amb gent. "No sé si lo mererzco" diu Margarit. Si es referia al guardó o al mal tràngol amb Felip i Letícia només ho sap ell. El millor és llegir qualsevol dels seus meravellosos poemes.
Els reis fins i tot quan l'encerten, l'espifien. A la foto només una persona de dotze mira enrere, a BCN: Letícia. Serà que té por de la gent. Dels catalans.