Espanya i les seves forces armades tenen un problema. Adaptar-se als nous temps, a les noves realitats i als estàndards del present no és el seu fort. Exèrcit, guàrdies civils i policies nacionals comparteixen un costum ben poc edificant: la d'abraçar símbols que divideixen la societat, que la fracturen, que fa proselitisme d'èpoques preconstitucionals. Una paradoxa, tenint en compte que són cossos d'un estat democràtic fonamentat en la famosa Carta Magna. Doncs bé, aquest detall s'obvia massa sovint en aquests universos, oferint espectacles dantescs. I el que és pitjor: acostumen a exhibir-ho en presència de la Prefectura de l'Estat: el rei Felip, la reina Letícia i la princesa i hereva Elionor.
Recordaran que, durant la jura de bandera de la dama-cadet Borbó i Ortiz a l'Acadèmia General Militar de Saragossa, els espectadors de la retransmissió es van quedar parats en descobrir el nom del dictador feixista Francisco Franco presidint el pati d'armes, al costat de la bandera nacional. Sota aquest escenari jurava fidelitat la futura reina, perpetuant la llegenda negra que perseguirà sempre la seva família: són el que són gràcies a un militar colpista i genocida. La indignació va fer que alguns grups polítics al Congrés exigissin explicacions, i després d'unes setmanes va saltar la sorpresa: els tapissos van desaparèixer. Al magatzem, amagadets. Bé, és un pas. No va passar el mateix, però, amb l'ensenya que va besar Elionor: una bandera amb l'escut de la Corona de Castella. Una relíquia excloent que diu molt del concepte de nació que es defensa a les casernes. Diuen que és l'emblema de l'acadèmia, però farien bé de canviar-ho. Per higiene democràtica. Per decòrum. Perquè ja seria hora.
Doncs bé, fa unes hores hem assistit a un nou esperpent durant la celebració del 200è aniversari de la Policia Nacional al Palau Reial de Madrid. Felip i Letícia han presidit un acte que ha comptat amb paracaigudistes dels GEO intentant emular aquella famosa escena del fanal. La cara del rei d'Espanya, en ple déjà-vu, era un poema. El que estaria bé, però, seria saber quina ganyota se li hagués quedat si arriba a veure la curiosa manera de publicitar l'acte que ha triat la Policia. Una imatge retocadíssima del matrimoni al costat d'un escut que ni és el d'Espanya, ni de la Casa Reial, ni ná. De fet, és una ofensa. Per als Borbons, però també per a la democràcia: el carlista. El d'aquells que van passar d'odiar els Borbons a convertir-se al falangisme i a adeptes de Franco. Fenomenal.
L'ESCUT CARLISTA:
L'ESCUT CONSTITUCIONAL:
L'ESCUT DE LA CASA REIAL:
Les reaccions al nyap del cos policial són nombroses. I no, no cola que diguin "és que s'assemblen molt", que això no és P-5. Per descomptat que a alguns els ha engrescat i de valent, amb crits d'ànim a "Don Carlos" i tot. Altres, senzillament, no entenen absolutament res. La conclusió, trista, però més que contrastada, és que no hi ha ningú al volant. Ningú en qui puguis confiar realment, si més no. Quin país.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!