Jaime Peñafiel ataca de nou. El cronista reial ha tornat a centrar la seva columna en el rei Felip VI, traient a la llum una faceta que el monarca ha volgut amagar sempre. Fa més de 14 anys que José Antonio Alcina, responsable de l'educació del príncep, va publicar un llibre explicant com el va formar.
En aquelles pàgines relatava totes les tècniques que havia fet servir, com havia anat evolucionant el seu aprenentatge... Però el més curiós —i el que ha volgut destacar ara Peñafiel— és la malaltia que se'n treia d'aquelles paraules. I és que sembla que l'adolescència no va agradar molt a Felip, perquè va començar a patir un trastorn del son que va fer que aquells que l'envoltaven patissin molt.
Quan el petit Borbó només tenia 16 anys va començar a tenir aquest nou professor, una figura que intentaria reconduir-lo: "Llavors era un nen malcriat, fluix als estudis, amb falta d'assistència i puntualitat a les obligacions escolars i dèspota. Tot, amb un greu problema afegit: la son", comença Jaime. El professor justificava aquesta etapa de Felip dient que estava passant un mal moment com a conseqüència del seu creixement, d'una pubertat que provocava en ell vagància, somnolència i falta d'interès en general: "S'adormia fins i tot estant dret".
GTRES
A partir d'aquí comença a compartir una sèrie d'anècdotes que retraten com era tractar amb un Felip dormilega: "Al voltant de les 7:30h del matí la primera feina era llevar Felip del seu pesat son amb tota classe d'estratagemes. Des d'estirar-lo dels peus, a obrir la finestra o trucar telefònicament des de la centraleta de la Zarzuela. Però moltes vegades el son era tan profund que tot allò constituïa una feina gairebé impossible".
Uns problemes que van continuar en els seus mesos a l'escola del Canadà: "Allà el règim era molt exigent i estricte. Per començar, havia de llevar-se a dos quarts de set. El príncep va començar a tenir problemes amb una hora tan incòmoda... Chris, el seu company d'habitació, feia de despertador, però si no aconseguia llevar-lo, es desesperava davant d'un son tan persistent i profund. Hi havia vegades que la directora de l'escola havia de recorrer a la bossa de gel sobre la cara de Felip".
Però el trastorn continuava durant el dia. I és que es veu que el professor l'obligava a fer les classes dempeus, ja que si ho feia assegut, s'adormia sense poder evitar-ho: "Si col·locava els colzes sobre la taula, s'adormia profundament també".
GTRES
Aquesta publicació destapava una faceta que Felip VI no volia que fos pública, per la qual cosa hauria intentat impedir que s'edités. Però no ho va aconseguir, ja que es va publicar després de dos anys quedant congelada. I ara, quan la Casa Reial agonitza, és el millor moment per recordar que el monarca mai no ha estat perfecte.