La Corona, sempre amb el poble. Aquest és un dels mantres habituals dels fans monàrquics, aquells que tracten de justificar l'existència de reis, reines i similars en ple segle XXI. Esforços que, per d'altra banda, fan d'esma. Sense gaire entusiasme, ni prestància, ni exemplaritat; més aviat ho fan a contracor i obligats per la pressió social. Això, clar, quan s'hi posen, perquè la majoria de vegades passen olímpicament de tot, i es dediquen exclusivament a les seves coses. Per exemple, a mantenir vius els llaços amb l'estament militar, els servents més fidels de Felip VI. Com han fet aquest matí en una jornada com la del 8-M, el Dia de la Dona. El rei ha rebut un nombrós grups de sotsoficials majors, coronels i capitans al Palau Reial. Homes a dojo, una foto 100% machirula.
De la fotografia de família d'aquest matí, en la que comptem fins a 26 persones, 0 dones. No vol dir que no hagi hagut presència femenina a la trobada, no, però l'han deixada fora de la imatge commemorativa. Ideal, afortunadíssim, sensibilitat i compromís al 100%. La cúpula militar és un club de mascles, les dones són decoratives. I pel que sembla, no casen amb la decoració i l'estil de les dependències reials, ancorades en un passat lleig, ranci i queco. Molt carrincló. Tant que fins i tot Felip VI no pot amagar la seva cara de sorpresa i incomoditat, la que duia aquest matí en accedir a la sala on s'ha dut a terme la recepció que ens ocupa.
El Rey recibe en audiencia militar a un grupo de suboficiales mayores.
— Casa de S.M. el Rey (@CasaReal) March 8, 2023
➡️https://t.co/2yQiG7BKJf pic.twitter.com/Xloo4cnwDn
Felip VI té problemes de llums, molt visibles aquest 8-M
Les estàncies del cèntric Palau Reial traspuen un ambient recarregat, dens i feixuc. La sobredosi de motius daurats provoca l'efecte contrari: il·luminen menys que un misto. Més aviat enfosqueixen tot el que els envolta. Per això han de col·locar il·luminació suplementària: halògens de potència descomunal i aparença industrial per aconseguir que els fotògrafs puguin realitzar la seva feina en condicions mínimes. Però com que la Casa Reial no cuida mai els detalls, ni tan sols les ubiquen estratègicament per evitar que formin part del paisatge de les instantànies. Queden fatal, projecten una imatge cutre i deixada que és indigna de la suposada magnitud de la institució. Però això no és el pitjor del cas, ni molt menys. En qüestions de llums, Zarzuela té els ploms fosos. No l'encerten ni per error.
L'espantosa làmpada del Palau Reial que sembla una atracció de fira molt queca
Mira que al llarg de la nostra vida hem vist diferents sales de les propietats royals, però mai no ens havíem fixat en la làmpada de sostre que penja a l'habitació on el rei ha rebut els comandaments de l'exèrcit. Tan enorme com espantosa i colorista sense solta ni volta: hi ha atraccions de fira més discretes cromàticament que aquest esperpent lumínic. Bé, lumínic. Poca llum si han de requerir de reforços extra, com és el cas. L'exemplar no només no fa brillar les cares d'aquells als que banya amb els seus raigs, és que a més a més destrossen les postals dels actes de la Casa Reial. D'acord, segur que la làmpada té molta història. Ja estem esperant rebre més d'un comentari sobre la importància i bellesa de l'enginy, però no cola. És un pongo, i punt. Que comenci el debat, però com del barco del Chanquete, en aquest tema tampoc ens moverán!
La làmpada, com la monarquia: molta pompa i petulància, però no serveix de gran cosa i costa una un dineral netejar-la i mantenir-la.