Ningú s'ho imaginava, però Constantí II, germà de la reina Sofía, ha estat el comodí amb el que Joan Carles és a punt de guanyar-li la partida al seu fill, el rei Felip. La mort del cunyat de l'emèrit va provocar una estampida borbònica fins a Atenes. Menys Elionor i Sofia, la Casa Reial i la família del rei va fer ple a les exèquies. Tots els membres de la dinastia van representar un paper coral que, tot i resultar inversemblant i forçat, pot donar els fruits esperats: la reunificació, el retorn, fins i tot el perdó a Joan Carles de tots els seus pecats, faltes i escàndols. La clau de tot plegat, la imatge que Zarzuela va voler amagar a l'opinió pública, però que els mitjans locals van esbombar des del cementiri de Tatoi: el petó del fill al pare.
Va ser una salutació breu i una mostra d'afecte encara més fugaç, però d'efecte immediat. Felip VI va poder copsar de primera mà l'estat físic i emocional de Joan Carles. Un home de 85 anys, castigat en termes de salut, sense credibilitat alguna, perseguit pel seu passat i que acusa, cada vegada més, l'haver de romandre a Abu Dhabi per evitar més incendis a la institució monàrquica. Un panorama que es manifesta en el posat gairebé lacrimogen de l'emèrit, fa pena. I aquesta llàstima, potser dissenyada i buscada pel patriarca dels Borbons i els seus assessors, ha fet diana. Felip s'ha estovat.
Felip, després de besar Joan Carles: "Está mayor"
Això és el que asseguren mitjans com el Confidencial Digital, que destapen el pla que està rumiant el Cap de l'Estat per acabar amb el desterrament i procedir a la repatriació de Joan Carles. Una frase és la mare dels ous: "Está mayor". Gran i decrèpit. I en aquestes circumstàncies, el perdó pren forma. Si més no, un perdó temporal, una dispensa. La idea que mori fora d'Espanya és un dels grans maldecaps de la monarquia constitucional, i que amb els decessos d'Elisabet II o el mateix Constantí s'ha fet més present que mai. Acostar-ho a la península comença a ser urgent. No gosen parlar obertament d'un retorn definitiu, clar, encara s'han de treballar l'opinió pública i el mateix executiu espanyol, però comencen a fer camí. Felip té un full de ruta per salvar el poc que queda del seu pare.
El pla del rei per repatriar el pare, pendent d'una reunió amb Pedro Sánchez
La idea és reunir-se amb Pedro Sánchez i proposar-li una tornada el pròxim mes de febrer, que seria temporal i lluny de Zarzuela, una de les premisses principals quan parlem d'aquesta hipòtesi. Que torni a Espanya, que es reuneixi amb els col·legues, que pugui gaudir de certa llibertat per fer realitat els seus desitjos, expressats en diverses ocasions i rebutjats en última instància. Ara bé, si el pla tirés endavant, vigilarien de prop els moviments de l'emèrit, evitant per tots els mitjans possibles que torni a protagonitzar espectacles impúdics com els que vam veure a Sanxenxo. Va ser el seu únic viatge oficial a Espanya des que va fotre el camp als Emirats, acorralat per escàndols econòmics, de faldilles i acusacions d'assetjament a l'ex amant Corinna. Si La Moncloa li dona llum verda hi haurà moviments: el trasllat des d'Abu Dhabi (deixant "tirat" Froilán), a banda de sarau mediàtic, polític i social. L'operació és a punt de posar-se en marxa. Fins que es prengui alguna decisió, a Joan Carles li toca portar-se bé, no embolicar la troca i resar per tal que no apareguin nous forats negres que li desmuntin la paradeta.
Aquests moviments mai no són casuals: apostem que Joan Carles té l'equipatge preparat des de fa molt de temps. Mai un petó dels seus familiars li havia fet tanta il·lusió. Sent papallones en l'estómac.