Fa algunes setmanes, el Rei d'Espanya enviava un lacònic missatge a la ciutadania en relació a la crisi del coronavirus. Allà tornava a insistir en tres conceptes que, des de fa molt de temps, tots sabem que no és més que una xerrameca buida i tramposa: "La independencia de la Corona, su neutralidad política y su vocación integradora". Felip ni és independent, ni neutral, ni integra ningú. Més aviat desintegra tot el que toca. El problema és que El Preparao toca estructures d'estat i, especialment, les forces armades. Materials massa sensibles per a una democràcia que es vanta de consolidada i moderna.
Amb el clima d'insurrecció ultra que volta aquests dies a l'estat espanyol, el gest sibil·lí del monarca durant la seva "agenda Covid-19" és prou clar. Un minúscul pin a la solapa de la jaqueta, que una associació de la Guàrdia Civil identificava com el d'un tricorni de plata, ha fet feliç l'univers de dreta extrema i extrema dreta. La caiguda de la cúpula de la Guàrdia Civil ha estat un nou motiu per incendiar el ja convuls panorama polític. Veure Felip fent-los costat els ha donat benzina. Tot i que anaven errats: la Casa Reial ha hagut de desmentir el significat de la insignia: no era de la Benemèrita, sinó la condecoració de Carles III, monarca famós per la seva "simpatía" per Catalunya. La seva figura va resaltar en l'infame discurs del 3-O. El canvi segueix fent feliços els fatxes.
Quan ha d'actuar contra els escàndols de la Casa Reial o el coronavirus, ho fa amb desgana, tard i malament. Per mullar-se i esperonar ultres, però, cuida els detalls i s'esforça molt més. Un crac.