Felip VI intenta fer el millor truc de màgia del món: fer veure que el seu càrrec és guanyat i no heretat. Ho té difícil mentre visqui Joan Carles, que és la seva única font de legitimitat. L'emèrit, defraudador confés, segueix vivint a l'exili daurat dels Emirats i el fill fa veure que no va amb ell. Els diputats, aquests sí elegits en urnes, no callen tots. Un dels més actius tot i haver deixat el Congreso, Iñaki Anasagasti, ha trobat que si el rei pare era "el campechano" el rei fill ja no pot ser "el preparao".
La conversa ve a tomb perquè ni pel discurs de Nadal ni pel de la Pasqua Militar, el cap de les Forces Armades no ha dedicat ni un paràgraf a condemnar els militars colpistes que li envien cartes contra la democràcia. En la seva posició és evident que qui calla atorga. O els té por o pensa com ells. El silenci és intolerable. I el del PNB té més gosadia que molts altres. Felip és com l'últim nan de Blancaneus: "Mudito".
Ni Joan Carles era "campetxano" sinó barrut i defraudador, ni Felip era preparat, van aprovar-li els estudis i la carrera militar sense tenir el nivell. Vista com està la Corona, el millor malnom de Felip VI és "el último".