Felip i el Borbó, a qui no pot ni veure: passa pel costat, ni se saluden, mirada de desdeny. Què li ha fet

Potser abans que arribés Letícia a la seva vida, el rei Felip (aleshores príncep), practicava més la hipocresia, guardava les formes, saludava a tothom i posava somriure Profidén quan tocava. Ja li podien caure bé o detestar-los, que el Borbó sempre feia el paperot de mostrar-se agradable, empàtic i educat amb els seus interlocutors. També amb els de la seva pròpia família, tot i no no tingués la millor de les relacions. Però amb l'arribada de la periodista asturiana, tot va canviar. Potser mimetitzant-se en la seva dona, a la que li llepen un peu les aparences i si algú no li cau bé, se li nota a un quilòmetre, cara de vinagre, el cas és que d'un temps ençà, el monarca ja no va amb tants miraments a l'hora de mostrar els seus sentiments, també cap als membres de la seva pròpia família. Membres molt propers fins i tot, com la infanta Cristina, la seva pròpia germana gran.

Tot i que alguns s'entestin en jurar i perjurar que tot està arreglat, que la família reial espanyola és una bassa d'oli, que ara que el tarambana de Juancar és lluny de Zarzuela, tot és pau i harmonia, la veritat és que res de res. Sopars de duro. Perquè Felip (i Letícia encara molt més), no suporten alguns membres molt propers de la seva pròpia família. I en aquest sentit, la gran Pilar Eyre escriu en el seu imprescindible article d'aquest dimecres a Lecturas, que el rei no pot ni veure la seva germana. L'escriptora aporta un detall simptomàtic i significatiu que va tenir lloc fa poc, en l'acte d'entrega de les beques de La Caixa del passat dimecres. Tal i com revela Eyre, Felip i Cristina "no se saludaron ni se miraron siquiera, a pesar de que estaban a pocos metros el uno del otro. Al menos no lo hicieron públicamente, y si hubo saludo en la intimidad no cuenta porque lo importante sería la reconciliación pública, y eso no se ha producido".

I és que segons l'escriptora i periodista, l'esquerda és massa gran, els seus actes, i els del seu ex, han fet massa mal a la institució. Si això li sumem que no se suporten amb Letícia, dos més dos fan quatre, queda tot dit. Segons l'esmentada publicació, la cosa ve de lluny. Primer, perquè les germanes del rei no van acollir precisament amb els braços oberts a Letícia, i la cosa va esclatar el 2011, quan, valgui la redundància, va esclatar el cas Nóos, es va apartar Cristina i Felip va prendre la decisió de "revocar la atribución a doña Cristina de la facultad de usar el título de duquesa de Palma de Mallorca”. Felip va intentar que Cristina renunciés voluntàriament al ducat i a la seva successió a la corona. No ho va voler fer, i Felip "tuvo que darle esa bofetada oficial". Eyre afegeix que la infanta no ho va fer per consell dels advocats, doncs hagués estat com admetre públicament la seva culpabilitat quan la van obligar a seure a la banqueta.

Atenció al duríssim terme que posa Eyre damunt la taula: "Desde entonces la infanta Cristina se convirtió en una apestada. Tuvo que pasar las etapas de su particular viacrucis totalmente sola, sin el apoyo de nadie, porque todos temían disgustar a los reyes: el juicio, el paseíllo diario hasta la sala entre insultos, la condena de Iñaki, las visitas a la cárcel, el aislamiento en Ginebra...". Faltava la cirereta del pastís, la portada demolidora a la mateixa revista on es veia el seu maridet Iñaki Urdangarin, passejant de la mà d'una rossa que no era ella, sinó Ainhoa Armentia.

Tot i el sotrac que va suposar veure aquesta portada, tot i el "mazazo" i la "humillación total y absoluta" de Cristina de veure's com una banyuda, "nada de eso conmovió a su hermano, que siguió ignorándola". No només això, sinó que pràcticament havia d'entrar a palau com una lladre: "Tenía que ver a su madre prácticamente a escondidas, no podía alojarse en Zarzuela, si iba a Marivent debía ser cuando no estuvieran Letizia y Felipe". Per no parlar dels seus fills, que pràcticament no tenen cap tipus de relació amb les filles de Felip i Letícia, uns Juan, Pablo, Miguel i Irene que "son chicos sin ningún privilegio, que detestan estar en el ojo público y que apenas conocen a sus primas Leonor y Sofía. En las escasas ocasiones en que los reyes han coincidido con Cristina en actos privados, han procurado no estar juntos". Per exemple, al funeral de Pilar de Borbón "pasando frente a Cristina y Elena sin dirigirles una mirada, para después abrazar cariñosamente a la reina Beatriz de Holanda, a la que apenas conocían!". Una Beatriz asseguda al costat de Cristina, que va al·lucinar mandonguilles, "que miraba de reojo a su hermano y su cuñada, que la ignoraron olímpicamente ante la extrañeza de la propia reina holandesa, que no daba crédito a lo qué ocurría".