Felip VI s'ha reunit amb les infantes Elena i Cristina per prendre una decisió sobre el futur dels seus pares. Ambdós són octogenaris i han presentat problemes derivats de la seva avançada edat. En el cas de Juan Carlos, són 86 anys, es mou en cadira de rodes, encara que és alguna cosa que no suporta, per això, quan ve a Espanya primer visita al seu metge de confiança per sotmetre's a un tractament de medicina regenerativa basat en cèl·lules mare i plaquetes en sang. Tanmateix, aquest tractament s'ha utilitzat tantes vegades que per a ell ja no és efectiu, el metge li ha comunicat que passarà la resta de la seva vida postrada en una cadira de rodes. Això ha produït una certa tristesa en l'emèrit, que no vol que se'l vegi com un rei derrotat.
Fa més de quatre anys que Joan Carles I viu a Abu Dhabi, encara que els seus viatges a Espanya són cada vegada més freqüents. Felip VI intenta allunyar-lo del focus mediàtic amb més o menys sort. Sap que algun dia haurà de tornar a Espanya de forma indefinida, ja que seria un escàndol i una gran humiliació per a la família que morís a milers de quilòmetres de distància amb tot el que això implica. Constantino de Grècia, el germà de la reina Sofia, vivia a Londres en l'exili, però quan va començar a trobar-se malament, el van traslladar a Atenes, on finalment va morir fa dos anys.
Joan Carles I voldria un funeral d'Estat com el de la reina Isabel II i ser enterrat a la Cripta Real amb la seva família, però és una cosa que no serà possible. El seu serà més com el de Constantino de Grècia.
Visualitza un funeral imponent, carregat de solemnitat, comparable al de la reina Isabel II o al del seu pare, Juan de Borbón. En el seu cas, el fèretre va ser traslladat en un carro d'artilleria des del Palau Reial fins al Reial Monestir de San Lorenzo del Escorial. Allà es va celebrar una missa solemne a la qual van assistir centenars de ciutadans per retre homenatge.
Seguint els protocols establerts, l'enterrament de Juan Carlos inclouria honors militars. Malgrat que, després de la seva abdicació, va deixar de ser tractat com a rei i va adquirir el títol de Príncipe d'Astúries, la seva trajectòria i estatus fan que aquests honors siguin inevitables. Tanmateix, el tipus de cerimònia i el reconeixement oficial dependran del que decideixi el Govern en el seu moment. Encara que, d'altra banda, hi ha la possibilitat que la família reial opti per un funeral més discret, limitat a un cercle proper de familiars i amics.
Juan Carlos no tindrà el funeral que desitja
Juan Carlos ha expressat el seu desig a Felip VI de ser enterrat al panteó dels Borbó, al Reial Monestir d'El Escorial. No obstant això, aquest anhel enfronta una important limitació: la falta d'espai. El panteó real és completament ocupat, i aquesta situació no està relacionada amb la seva condició de rei emèrit. En paral·lel, se sap que la reina Sofia, la seva esposa, no comparteix el desig de ser sepultada en aquest lloc. Davant d'aquestes circumstàncies, ambdós exmonarques quedarien fora del panteó, el que genera incertesa sobre el lloc del seu descans final.
S'han estudiat diferents opcions per resoldre aquesta situació. Una d'elles seria ampliar les instal·lacions del panteó existent, encara que això implicaria un projecte complex i de gran envergadura. Una altra possibilitat seria buscar una ubicació completament nova que permeti iniciar una tradició diferent per a les futures generacions de la família reial. En aquest context, es considera que Felip VI i la reina Letícia podrien preferir desvincular-se del passat referent als llocs d'enterrament, establint un nou punt de partida per a ells i els pròxims monarques.
El debat sobre el lloc de sepultura de Juan Carlos reflecteix tant els límits físics del panteó com les dinàmiques de canvi en la monarquia espanyola, marcades per una transició cap a formes més modernes i privades de manejar|manipular el seu llegat|legat i les seves tradicions.