Que la monarquia espanyola és un règim caduc, obsolet i medieval és una evidència tan plausible com que el sol surt cada matí i es pon al vespre. Ara bé, la seva legió de seguidors s'esforcen (sense èxit) en intentar fer-la passar per actual, moderna i 'chupiguay'. No cola, evidentment. Per molt que s'esforcin (que no ho fan gaire), no se'n surten. Normal: una família que viu a costa de tota la ciutadania per qüestions 'de sang' mai no serà a l'avantguarda de res. Més aviat tot el contrari. Un dels exemples gràfics més evidents el veiem cada dia al lloc de treball de Felip VI: el seu despatx no pot ser més quico, antiquat, lleig, ple de 'pongos' i d'objectes que no els comprarien ni als Encants. Alguns, a més a més, absolutament delirants, com el quadre que presideix l'estància: un retrat d'Alfons XIII, el besavi fugit (un més) gràcies a la Segona República espanyola, de la que es commemoren 90 anys tot just aquest 14 d'abril.
tuit Casa Reial ambaixador Regne Unit
retrat Alfonso XIII despatx Felip VI / @casareal
Fer una ullada al despatx és un espectacle digne del passatge del terror... estilístic. Alabardes, vaixells de vidre, canelobres, llibres amuntegats sense cap ni peus, una catifa realment espantosa o el poti-poti de fustes que envaeix l'espai. Insuperable. O no: com molt bé apunta l'experta en comunicació no verbal, política i moda, Patrycia Centeno, a la taula romanen 4 petits objectes que no s'han mogut d'allà des de temps immemorials. Un grup de cendrers repartits per la superfície destinada al "treball" del monarca. Són inamovibles: fins i tot quan reben visites, com la de l'ambaixador del Regne Unit. Centeno la clava: "el papel sobresale de la mesa porque a nadie se le ocurre retirar/apartar los (innecesarios y obsoletos) ceniceros". Les posades en escena de Zarzuela són un desgavell, només a l'alçada dels seus actes. Els públics i els privats. La xarxa hi suca pa.
Patrycia Centeno sobre el despatx de Felip VI
despatx Felip VI / @casareal
Cendrers despatx Felip VI / @casareal
tuits sobre el despatx de Felip VI
Mals i perniciosos fums a la Casa Reial: el millor exemple de que la institució viu ancorada en el passat. Un passat lleig i carrincló. Felip tanca els ulls al futur: segurament perquè d'obrir-los, el veuria molt negre.