La paciència té un límit. La feina d'un rei modern és la de fer bona cara als actes, esdeveniments i recepcions que omplen la seva agenda, i cobra un sou molt generós per fer-ho (enguany encara més generós, de fet). Però Felip VI sembla entonar allò de "esto no está pagao" quan li toca visitar Catalunya, destinació recurrent des de fa una bona temporada. La Casa Reial vol marcar paquet davant els indepes i antimonàrquics del país, un exhibicionisme que li està passant factura. I que amb la cara paga. El rostre i les ungles, devorant-se els dits de forma compulsiva. Un costum que ha relaxat, però, en la seva darrera aparició a Barcelona per la inauguració del Mobile World Congress. El que segueix amb la mateixa potència i intensitat és la seva expressió facial i corporal. I no, no està a gust.
La relació del monarca espanyol amb aquesta terra s'explica en poques paraules: és el líder suprem i ideològic d'una Espanya que vol una Catalunya sotmesa. La rebuda popular no és la mateixa que viu a Madrid, Sevilla o Zamora; aquí no hi ha multituds dient-li guapo, guapo, més aviat li ensenyen on és el camí de sortida cap a Madrid. Entra en tensió als recintes, on tampoc li esperen totes les autoritats disposades a besar-li la mà de forma robòtica. Tot això genera un ambient poc acollidor que furga en una ferida incòmoda, com les dels dits.
El sopar de gala del MWC, una tortura per al rei d'Espanya
El sopar de gala ofert pels responsables de la fira gegantina ens va permetre recollir un bon grapat d'instantànies reveladores. La cara de circumstàncies de Felip VI va ser infinita, que només trobava un compi fidel i que li donava conversa en el president del govern espanyol. Pedro Sánchez s'està deixant la pell en el paper de best friend royal, fins i tot de manera enganxifosa. Però ni tot l'afany de Sánchez podia omplir els silencis del monarca, per a qui el temps passava de forma lenta i ensopida. Tic. Tac. Tiiiiiic. Taaaaaaaaaaac. Tedi. Sopor. I al final, mala cara. Mirin la taula d'honor de l'àpat i comparin l'actitud d'uns i altres. I no, el rictus del Borbó no era degut a que parlés Pere Aragonès ni Ada Colau, aquells que el planten a la foto oficial. Era quelcom més genèric.
Gestos i ganyotes estranyes de Felip VI a Barcelona, se sent a disgust
El malestar reial era evident tan bon punt va arribar a la taula i va ocupar la seva cadira presidencial. Va fer un gest molt estrany amb el cap, girant-lo d'una banda a l'altra, mirant al cel i arrufant el nas. Tenia ganes d'oferir el seu discurs i començar a sopar; no pas per gana, més aviat perquè així la tortura acabaria més d'hora. Quan acabava la xerrameca la cara era delatora, s'havia tret un pes de sobre. Ja només restava dormir les seves bones 8 hores i rematar la feina obrint el congrés de tecnologia dilluns al matí, passejar pels estands i marxar amb Letícia i Sofía a palau. Bufar i fer ampolles. De fet, aquest matí se l'ha vist més content a l'Hospitalet de Llobregat; el rellotge tornava a la seva velocitat normal i veia la llum al final del túnel: els de la Gran Via, les rondes i l'AP-2. Missió complida.
Felip VI se sent a disgust a casa nostra, un sentiment que moltíssims catalans senten de manera recíproca. Si no tornés mai no passaria res, tots feliços.