90 centímetres de bronze, 110.000€ de factura i una expressió inquietant: aquest és el regal de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso al rei Felip VI. La mandatària del PP és una autèntica fan de la Corona i de l'univers borbònic, i aquest és el resultat de la seva devoció. Un bust enorme, pesat, difícil de mirar... o millor dit, difícil de contenir el riure comparant-lo amb l'original. No volem pas alterar el món artístic i escultòric, però l'obra de Víctor Ochoa i que presidirà la seu de l'executiu madrileny per los siglos de los siglos sembla una caricatura. Un acudit. Un de molt car. Un més.
La presentació de l'escultura ha estat de campanetes, amb l'homenatjat allà parat al costat de la seva representació. Un acte en el que Ayuso ha deixat anar tota la seva propaganda profelipista: lloes al “rey de todos los españoles, una garantía de la continuidad histórica, pluralidad democrática, respeto a las leyes y libertad responsable”. L'elegia també apuntava de forma sorprenent que la institució "es respetada por todo el mundo y, muy especialmente, en Hispanoamérica”. En quin món viu la presidenta? No serà pas en aquest, el planeta Terra. Més aviat en universos on 'El Preparao' té aquesta pinta. Coses d'Ayuso.
L'estàtua de Víctor Ochoa és la tercera que realitza a la major glòria de la dinastia dels Borbons. L'artista és un expert perfilant (a la seva particular manera) els diferents patriarques de la família. Dos d'ells han tingut corona, Felip i el fugit Joan Carles; a l'altre Franco i el seu propi fill li van fer la guitza, Joan de Borbó. Ara la línia successòria té també un nexe d'unió escultòric, què bé. L'autor, a més a més, va ser l'encarregat de realitzar l'obra "Los héroes del covid-19" que va regalar a Ayuso el maig de 2020. Vaja, que és el seu artista de capçalera. I com tot el que toca la presidenta no va estar exempta de polèmica i trampes: es va descobrir que Ochoa l'havia començat abans de l'esclat de la pandèmia. La van haver de tapar amb una lona durant molt de temps allà on estava exposada, la Reial Casa de Correus de Madrid, i finalment la van col·locar a l'hospital Isabel Zendal. Quin recorregut, tu.
Les imatges durant la presentació del bust, emmarcada a la inauguració del primer congrés sobre mobilitat global “Global Mobility Call”, són d'aquelles que val la pena retenir a la memòria. La situació frega el ridícul, amb algunes expressions de no saber on amagar-se. Però vaja, que després tot eren dientes, dientes i buen rollito. Una altra cosa és la imatge que projecten tot plegat, un xou ranci, lamentable i que seria molt còmic si d'aquestes persones no depengués un Estat democràtic i modern. Alguns no estan per romanços, com el popular tuitaire Fonsi Loaiza: "Nos mean en la cara". En català afegiríem "i ens diuen que plou".
A la monarquia li sobren bustos, estàtues i molta barra. I el que li manca és pencar i fer quelcom útil. Però l'españita cortesana és així.