Durant anys, Joan Carles I va estar sota la lupa de la Hisenda Pública a causa de les seves presumptes irregularitats financeres i escàndols personals. La seva qüestionable gestió i estil de vida van acabar per fer malbé greument la imatge d'una monarquia que alguna vegada es va considerar exemplar. El monarca, que en el seu moment va ser àmpliament aplaudit, es va veure obligat a abandonar la seva posició el 2014 i, posteriorment, el 2020, a exiliar-se, el que va representar una de les humiliacions públiques més grans per a un rei. Encara que en l'actualitat realitza visites esporàdiques a Espanya, no s'espera que torni de manera definitiva per establir-se al país.
Mentre que les seves filles, les infantes Elena i Cristina, han mostrat un suport incondicional cap al seu pare, l'actual rei, Felip VI, ha pres un camí completament diferent. Des de l'inici del seu regnat, Felipe ha buscat marcar distància amb les accions i llegat del seu progenitor, prenent mesures dràstiques per preservar la institució monàrquica i garantir el futur de la seva filla Leonor com a hereva. En un acte simbòlic, Felip VI va renunciar públicament a l'herència del seu pare, inclosos els prop de dos mil milions d'euros que, segons reports, estan dipositats en comptes suïssos. Aquest patrimoni quedaria en mans de les infantes Elena i Cristina, que, pel que sembla, ja han pres les mesures necessàries per assegurar-ho. Cristina, que resideix fora d'Espanya des de fa anys, no enfrontaria més complicacions, mentre que Elena, presumptament, podria utilitzar el seu fill Froilán com a mitjancer per gestionar la seva part de l'herència.
Felip VI va estar implicat en la fundació de Joan Carles I
L'origen dels diners que manejava Juan Carlos ha estat objecte de múltiples investigacions i controvèrsies. Segons s'ha informat, el rei emèrit utilitzava aquests fons per finançar regals, garantir el silenci d'algunes de les seves amants i aconseguir favors. Entre els exemples més sonats hi ha la transferència de més de 65 milions d'euros a una d'elles, diners que provenien d'una donació realitzada el 2008 pel rei de l'Aràbia Saudita, Abdalá Bin Abdulaziz. Aquesta suma va ser dipositada en un compte secret al banc Mirabaud, vinculat a la Fundació Lucum, una societat offshore creada a Panamà. Als estatuts d'aquesta fundació s'esmentava a Felip VI i a la princesa Leonor com a beneficiaris, encara que ambdós van ser desvinculats el 2012 després de la dissolució de la societat.
Segons el periodista José María Olmo, l'esquema financer de Juan Carlos estava dissenyat per mantenir una vida paral·lela. Aquest sistema, compost per comptes secrets, testaferros i societats offshore, li permetia finançar luxes, regals i atencions per al seu cercle proper, especialment els seus amants. Sense aquest entramat, explica Olmo, hauria estat impossible sostenir el seu estil de vida sentimental i social, el qual estava completament desconnectat de les assignacions oficials que rebia de l'Estat. Aquests detalls han deixat una profunda empremta en el llegat de Juan Carlos, complicant encara més la percepció pública sobre la monarquia espanyola.