Andalusia ha votat. I el resultat és incontestable. Els titulars són aquests, la cosa s'explica molt ràpid: el PP de Juanma Moreno arrasa superant la majoria absoluta. El PSOE i l'esquerra s'ensorren. Els ultres de VOX es desinflen amb Macarena Olona i els vestigis de Ciudadanos reben la ganivetada final. La ressaca és dura fora del Partit Popular. En diferents graus, però ressaca i mal de cap, en definitiva. Al marge de les lectures polítiques en clau andalusa, el missatge no té doble lectura: torna la dreta de la gavina. Pedro Sánchez ja tremola, i els decoradors de La Moncloa comencen a preparar el projecte de renovació de la residència oficial del president. Molt ha de canviar la cosa per evitar que el proper inquilí sigui un gallec.
La campanya andalusa ha estat un veritable infern: per l'onada de calor, per la tabarra de VOX i per la constant obsessió contra un enemic llunyà: Catalunya. També ha estat soporífera. Són els efectes, precisament, de tanta calda, dels termòmetres a punt de rebentar. Un estat narcòtic que ha fet que determinades accions electorals passessin desapercebudes. Com per exemple, la maniobra utilitzada pels vencedors i que és una aberració, però que defineix perfectament Espanya i la seva vara de mesurar. Que Quim Torra no treu una pancarta? Al paredón. Què Moreno fa servir la imatge del Cap d'Estat per esgarrapar vots? Una ximpleria sense importància. I així tot.
La recta final de la campanya el PP d'Andalusia va passar-se per l'arc de triomf la presumpta neutralitat de la Casa Reial espanyola, fitxant Felip VI com a partenaire del seu líder i president de la Junta (gràcies a Ciudadanos i VOX, no ho oblidem). Què va fer la Junta Electoral? Doncs renyar els peperos i poc més. Moreno va demanar disculpes, però el muntatge ja era part de la batalla a les urnes. I s'ha continuat utilitzant malgrat no estar permès. Trampes, vaja. Un clàssic. "Llevabas mucho tiempo esperando un presidente como este", diu el text que representa un suposat diàleg entre el monarca i el candidat. Subtilesa. I cutrez en el disseny. Horrible.
Ara bé, la composició gràfica suposa una fita impensable per a Felip VI, que acaba de celebrar 8 anys al capdavant del regne. Dèiem que no havia pencat gaire, i és veritat. Molta planxa familiar i poca cosa més. Però amb la victòria popular del diumenge 19 de juny es pot apuntar un gol impensable: ha guanyat unes eleccions. La col·laboradora de TV3 Patrycia Centeno fa diana amb la seva reflexió. Ja no podrem dir més això de "un rey al que nadie ha votado". En la fantasia andalusa, el Borbó anava a les seves llistes. I ha arrasat. Olé tú.
Quin futur ens espera. Mama, por.