La reina Letícia ha hagut de fer molts sacrificis des que va arribar a la família reial. Sobretot des que es va convertir en reina. Encara que moltes veus opinin que Letícia és una privilegiada i que és la que mana a palau, i encara que sigui cert que ha aconseguit imposar algunes de les seves condicions, també ho és que la consort ha hagut de mossegar-se la llengua en infinitat d'ocasions. La seva vida va passar a veure's supeditada als protocols i les condicions de palau. Algunes d'elles de mal gust.

Així ho assegura la periodista especialitzada a la casa reial Pilar Eyre. La cronista assenyala que quan Letícia es va comprometre amb Felip va haver de "deixar la seva professió, que l'apassionava, i es va traslladar a viure a l'ombrívola casa del príncep, on va estar mesos rebent classes de Protocol, Història, Anglès, Religió...". És a dir, va ser sotmesa a una dura formació intensiva per complir a la perfecció el paper de reina. I en ella s'exterminava el seu dret a opinar sobre alguns assumptes.

Letizia amb l'ambaixador d'Irán
Letícia amb l'ambaixador d'Irán

La reina Letícia ho apuntava tot en un quadern

"Sense poder intervenir en els preparatius del seu propi casament ni de la seva existència futura", va assenyalar Eyre, que deixava constància que Letícia va haver d'adaptar-se a molts canvis. Un panorama que indignava en certa mesura a l'ex de Televisió Espanyola. Per això va decidir portar a sobre un quadern on anar apuntant totes les qüestions amb què no combregava. "Quan protestava, el 'staff' de la Zarzuela li deia: "Faci llistes, senyora," explica la cronista. Dit i fet, Letícia anotava en una llibreta on ho apuntava absolutament tot. Notes que deixaven en evidència a la casa reial i posava fina a la família amb secrets incendiaris.

Felip obliga Letícia a destruir les seves notes 

No obstant això, aquest 'quadern prohibit' no va tenir gaire trajectòria. Va ser el mateix rei Felip qui va obligar a Letícia a destruir el diari. Temia que pogués caure en males mans i que això desemboqués en un nou escàndol. "Quan va cremar aquesta espècie de diari a la llar de foc del palau, potser es va adonar també que cremava el seu passat per començar una nova vida", relata Eyre.