Hi ha una tradició llegendària a l'univers borbònic: posar malnoms als seus membres més il·lustres. Joan Carles sempre ha estat Juanito. També 'El campechano', per aclamació popular i llepa. Froilán és en Pipe, Victoria Federica, la Vic. Iñaki Urdangarín era 'el duque em-palmado'. Letícia és la que surt pitjor parada: als passadissos de palau la coneixen com 'La jefa'. El sogre li va col·locar el de 'La jolines', cosa que no li va fer gens de gràcia. Encara menys la forma amb la que els amics del seu marit la van batejar, molt ofensiu: 'La chacha'. L'entorn de Felip VI és molt classista, com la seva germana Elena: casar-se amb una plebea, atea i divorciada va ser massa fort d'assimilar, per això la menyspreen. En quant al monarca, també en té: els mateixos col·legues li deien 'El sereno', ves a saber si per alguna afició nocturna. També respon al de 'El preparao', malgrat que no faci honor a la literalitat de la paraula. Però hi ha més. Un que potser no recordaven i que feia servir el seu entorn fa gairebé 40 anys.
Sí, Felip ja no és un xaval, acaba de fer 55 anys. L'envelliment li preocupa: intenta millorar la seva imatge exterior, rejovenir-se i tapar els estralls propis del pas del temps. Té un bon amic que és una eminència en aquest sentit, assessor de capçalera de Letícia. Però vaja, que no fa miracles. A més a més tampoc rema a favor, continua amb vells tics i manies que no ajuden a oferir una impressió més polida. Les ungles, per exemple. Arrossega el costum de mossegar-les a consciència des de fa molt de temps. La vida d'un royal i Cap d'Estat deu ser molt estressant, clar. Per això no hi ha antídot possible, i passa vergonya quan ensenya les extremitats. Li anava millor de príncep que de titular de la Corona. Tot era més fàcil, sense preocupacions ni el marcatge que pateix avui en dia. Normal: va en el sou.
Felip, com Elionor: va sortir de la closca borbònica estudiant en un col·legi elitista a l'estranger
Tornem 4 dècades enrere, a aquella època en la que Felip es preparava per, algun dia molt llunyà, heretar el títol patern. Mai s'hagués imaginat que el traspàs de poders fos tan conflictiu; s'ho podria haver olorat sabent el tipus de vida que duia Joan Carles, però a Zarzuela sempre s'han sentit intocables. A principis dels anys 80, 3 anys després del cop d'Estat fallit en el que el seu pare va tenir molt a veure, els reis van enviar el seu descendent a estudiar a l'estranger. Concretament a Toronto, al Canadà: el van matricular al Lakefield College School. 40.000€ l'any, si algú n'està interessat. Va fer molts amics, va sortir de la closca amb 16 anyets. Com Elionor a Gal·les, si fa o no fa. Nòvies, experiències, col·legues, segur que alguna entremaliadura juvenil. Les coses que fan els estudiants a la seva edat, però sempre mesurat. Era un bon minyó.
Així li deien els companys de classe a Felip: malnom còmic
Els seguidors monàrquics han entrat en èxtasi aquesta setmana, celebrant l'aniversari. Hi ha qui ha anat a l'hemeroteca per rescatar documents gràfics per regalar-li un panegíric. Per exemple, el compte dels fans de Pablo Urdangarin. El nebot més guapo, atlètic i currant de tots, per cert. Fan comparacions entre tots dos, els diuen Adonis, els lloen sense descans. Entre els retalls de revista que comparteixen, imatges de l'època d'estudiant de Felip VI. I de cop i volta, bingo. Surt un nou malnom, aquest ben còmic. Sembla un acudit. Els seus companys d'aula li deien 'Flip'. Com si fos un col·laborador d''El Hormiguero' de Pablo Motos. "Me gusta como me hablan mis compañeros, he encajado perfectamente. Allí no hay tratamiento especial". No calia que ho jurés: això d'en Flip és prou eloqüent. Poc seriós.
Flip, el que algún día será rey. Una broma més.