La periodista Laura Rodríguez ha desencadenat una forta polèmica després d'emetre declaracions recents que han encès totes les alarmes en l'àmbit mediàtic i social. Segons les seves afirmacions, Felip VI hauria contret matrimoni amb Letícia Ortiz amb l'objectiu d'encobrir la seva veritable orientació sexual. En tant que futur monarca, el llavors príncep es trobava obligat a casar-se amb una dona, requisit imprescindible per assegurar la successió i la continuïtat de la Corona, recolzat sempre en la figura d'una reina consort. Encara que Felip ha estat descrit al llarg de la seva vida com un home de caràcter reservat i modest, malgrat tenir un innegable atractiu físic, aquestes declaracions obren la porta a la possibilitat que existeixin motius i circumstàncies molt més complexes darrere de la seva història personal.
Per la seva part, el rei Joan Carles allotjava la ferma intenció que el seu fill contragués matrimoni amb una dona de sang real, a fi de consolidar llaços entre dinasties monàrquiques i enfortir la imatge de la Casa Reial. Tanmateix, Felip semblava mostrar un marcat desinterès cap a les candidates que el seu propi pare li proposava. En lloc de seguir les tradicions i expectatives familiars, s'inclinava per entaular relacions amb dones que no ostentaven títols nobiliaris, fet que per a molts representava un acte de rebel·lia davant els rigors de la tradició. Segons revelen tant Rodríguez com l'escriptor Isidre Cunill, aquestes trobades sentimentals no haurien estat fruit de l'atzar, sinó que haurien estat emmarcades en una estratègia acuradament orquestrada.
Al seu llibre, Cunill relata que Felip hauria conegut nombroses dones a través d'una agència especialitzada dirigida per Javier Hidalgo, la qual operava sota instruccions precises sobre les característiques desitjades en les candidates. Entre les propostes es trobava, per exemple, Eva Sannum, una model noruega que encaixava perfectament en l'arquetip de la dona atractiva i seductora. D'acord amb Rodríguez, el rei Joan Carles mostrava una profunda inquietud respecte a les inclinacions personals del seu fill, la qual cosa el va portar a intervenir de forma activa en la vida sentimental del futur monarca. Aquesta preocupació era tan gran que fins i tot es va estudiar la possibilitat de modificar la Constitució perquè, en cas que Felip no contragués matrimoni, la infanta Elena pogués assumir el tron.
Cunill suggereix a més que Joan Carles va poder haver ofert incentius econòmics a algunes d'aquestes dones, i fins i tot haver-se compromès a pagar-los perquè entaulessin una relació estable amb Felip. En aquest context, l'elecció de Letícia Ortiz tampoc no hauria estat producte de l'atzar. Segons les declaracions, la trobada entre Felip i Letícia es va produir en un sopar organitzat per Pedro Erquicia, en la qual van ser presents diverses "noies guapes de la televisió", seleccionades també per l'agència d'Hidalgo. Va ser en aquest esdeveniment on es va iniciar la relació entre ambdós, marcant el començament del que es consolidaria en un matrimoni ple de controvèrsia.
Laura Rodríguez assegura que Felip VI i Álvaro Fuster mantenen una relació sentimental
D'altra banda, la periodista Maica Vasco afirma que la unió matrimonial entre Felip i Letícia és, en essència, una façana. Assegura que Letícia hauria acceptat una sèrie de condicions per arribar a ser reina, posició que li garantia beneficis econòmics i socials que, d'una altra forma, li haguessin resultat inabastables. Provinent d'un entorn humil, aquesta aliança li hauria permès satisfer ambicions personals i erigir-se en una de les figures més poderoses i influents en el panorama espanyol.
Finalment, Laura Rodríguez no s'atura en la seva anàlisi i va un pas més enllà en afirmar amb contundència que Felip VI és homosexual. Segons Rodríguez, el monarca hauria mantingut des de la seva joventut una relació íntima amb el seu amic de la infantesa, Álvaro Fuster, pertanyent als germans Fuster. Encara que ambdós es presentaven públicament com amics, les declaracions asseguren que en realitat mantenien trobades secretes i portaven una vida paral·lela que el món coneixia.
