La mort és sempre dolorosa, tot i que hi ha matisos. No és el mateix traspassar amb 90 anys o amb 49. Malgrat el que pugui opinar la jovenalla, que t'enxampi amb 50 és una tragèdia agreujada. En quedava molta vida al davant, com és el cas de Fernando Gómez-Acebo, fill de la difunta infanta Pilar i cosí del rei d'Espanya, Felip VI. El finat no gaudia d'una salut de ferro, amb problemes respiratoris habituals, però ningú esperava un desenllaç fulminant com aquest. El cop ha estat fort, però el dol no és rigorós. O això sembla. Si més no, per part del monarca. Tampoc de la consort Letícia.
La reina va assistir dissabte al tanatori, acompanyant el seu marit. Tanmateix, l'endemà es va saltar l'enterrament al cementiri, un acte molt més privat i familiar. Sí, familiar. I l'asturiana, vulgui o no, n'és família. La seva absència ha estat molt comentada i criticada. Cert que els antecedents de Letícia en aquests àmbits funeraris és particular, però no hi ha excusa. Una obligació és una obligació. Potser no et queia bé, potser aquesta branca de la nissaga és hostil i poc amigable. El que vulguin. Però ella ha d'estar per damunt de les circumstàncies. I ha quedat molt per sota, evidenciant que les coses a Zarzuela estan malament. Per Jaime del Burgo, però també pel tarannà dels mateixos monarques.
Letícia no és l'única que ha forçat la nota durant aquest cap de setmana trist i luctuós. El seu marit tampoc no ha estat gaire encertat. L'escena que es va viure al cementiri de San Isidro de Madrid no és admissible. Sí, el rei és una de les persones més famoses del país. Tothom el coneix, caigui millor o pitjor. Però és un rei, és a dir, un home de projecció institucional, solemne, presumptament seriós. No és un futbolista del Madrid, tampoc un triunfito ni un torero. De fet, cap d'aquests exemples es comportarien de la mateixa manera que el Borbó en una situació similar: uns fanàtics que el volen saludar, tocar i retratar amb selfies, peti qui petit. En Felip, fent gala del malnom de 'campechano' del seu pare Joan Carles, s'ha passat de frenada.
L'enrenou és insòlit: el rei entra al recinte funerari i s'acosta a saludar a dues dones que venen flors a la porta. Un gest que provoca l'esclat d'un altre grup de persones, més que probables familiars i amics de les saludades pel royal, a la caça de la foto i l'encaixada amb Felip VI. Un senyor d'edat avançada, patriarca del clan, no el deixa marxar mentre intenta capturar l'instant. L'home es fa un embolic amb el disposotiu, i l'espera propicia l'aparició de més persones. Hi ha selfies amb dos dits de la victòria, un nen que fa de fotògraf, guardaespatlles al·lucinant i intentant contenir l'efusivitat del personal, i un gest del monarca cada cop més conscient de la que estava armant en aquell moment. El pitjor parat, el nen reconvertit en retratista. És l'únic que s'ha quedat sense record; de fet Felip fuig cames ajudeu-me deixant-lo amb la paraula a la boca i la càmera a la mà, contrariat. Un sidral totalment prescindible si, en comptes de comportar-se com Beyoncé, hagués estat abordat amb sobrietat i decòrum. Que sí, que molt humà, i tal. Però sempre trien els moments més inadequats per demostrar-ho. No anem pas bé.
Clica a la imatge per veure el vídeo:
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!