Els petits detalls importen. I molt. Sobretot en casos excepcionals. Com per exemple, la imatge que projecta una Prefectura de l'Estat a través dels seus màxims representants. Una gent que, en resum, al que es dediquen és a les relacions públiques. Poca cosa més. Parlem, sí, dels reis d'Espanya. De Felip VI i de Letícia Ortiz. Per la raó que sigui algú de Casa Reial ha pensat que el 7 de febrer era el dia adient per complir amb un compromís adquirit recentment i que els feia molta il·lusió: un retrat fotogràfic. Parlem d'il·lusió amb pinces: un matrimoni reial en crisi pel cas Del Burgo, que pràcticament fan vides separades i amb la paraula divorci com una pesada roca sobre els seus caps, no seria el millor exemple d'aquesta emoció. Però com que era Annie Leibovitz, famosíssima autora de retrats de primera categoria, compensava el tràngol d'haver de fer un paperot com aquest. Però, un 7 de febrer? Vols dir?
El 7 de febrer és un dia negre per a la memòria de Letícia i dels Ortiz Rocasolano: el suïcidi de l'Erika. Sobre aquella decisió tràgica es va escriure, se n'ha escrit i es continuarà escrivint força en el futur; també sobre la relació entre germanes (no oblidem el paper de Telma en tot l'enrenou Del Burgo), i evidentment de la manca d'empatia mostrada per la reina en aquestes dates. L'exemple fet carn, Carla Vigo. La neboda òrfena de mare amb 6 anys, una mena de proscrita i ignorada per Zarzuela. Doncs bé, no ajudarà gens ni mica a canviar aquesta percepció passar-se el 7 de febrer, dia de dol, fent-te el retrat de Leibovitz al Palau Reial. Un caríssim regal que paguem entre tots, 160.000€ (diuen que paga el Banco de España, però qui paga el Banco de España?), i que no pot ser més inoportú. Fins i tot tètric i macabre.
Dit tot això, s'han produït dues imatges a l'exterior del Palau que s'han d'explicar: l'arribada dels models a la cita amb la fotògrafa, la mateixa que va fer enfilar-se per les parets a tota una reina d'Anglaterra, la temuda Elisabet II. Diem dues imatges perquè la parella reial ha arribat separada. Molt separada. En cotxes diferents i espaiats per un temps més que prudencial. No era cosa de protocol. Felip, el més matiner, conduïa el seu vehicle. A diferència d'altres imatges del monarca en situacions similars, podem assegurar que no era el seu millor dia ni moment. Seriosíssim, amb mala cara i ulleres de sol esportives, una imatge inquietant. Sobretot per la mala maror que en desprèn. Tindrà feina, l'Annie, per treure-li un posat més transcendent. És això o immortalitzar un rei d'Espanya en l'abisme, cosa que tampoc estaria pas malament: seria història pura.
Pel que fa a Letícia, que podria haver aturat el desgavell de fixar la sessió el mateix dia de l'aniversari de la mort de l'Erika, entrava al recinte reial en una comitiva de dos cotxes. Bé, suposem que ha estat així, perquè ningú l'ha vist. El tipus de vehicle, amb vidres ben tintats a la part posterior, semblen evidenciar una presència VIP. I més VIP que ella, poques. Polèmiques, també. I sovint incomprensible, com aquest fatídic dia 7. Que algú ens expliqui qui pren les decisions, perquè cal un manual d'instruccions. S'estan carregant l'afició monàrquica. Ells solets.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!