Felip VI ja és a Espanya després de passar el cap de setmana a la República Dominicana, on ha assistit a la Cimera Iberoamericana. Un viatge que li ha servit per fer amics nous, com l'operari de l'aeroport que li va robar el protagonisme quan no havia posat ni un peu al país caribeny. L'home, la seva armilla fluorescent i el seu do sensacional per espatllar-li la foto a la Casa Reial espanyola s'han quedat a Santo Domingo, de moment no ha entrat en la cuchipandi royal. Haurà d'esperar noves oportunitats per integrar-se a la colla del Borbó i gaudir dels seus plans d'esbarjo. Que no perdi l'esperança, li enviem una forta abraçada.
La Cimera en qüestió ha fet que el monarca torni amb ànims renovats pel que fa a la reivindicació de l'espanyolitat arreu del món. Isabel Díaz Ayuso estarà exultant, s'estarà pensant d'oferir-li la direcció de l'Oficina del Español, la que volia convertir Madrid en l'epicentre del castellà al globus terraqüi. Pitjor que els seus antecessors no ho faria, la veritat: especialment en el cas de Toni Cantó, que més que d'epicentres és més de crear zones zero, és Àtila. El cas és que en Felip, acompanyant per la Letícia, han passat avui per Cadis per inaugurar el IX Congrés de la Llengua Espanyola, que enguany porta com a lema "Llengua espanyola, mestissatge e interculturalitat". En aquest marc ha pronunciat aquestes paraules: "El siglo XXI debe ser el siglo del español". Clar que sí, home.
Els gustos culinaris de Felip no són espanyols pota negra
El rei expressava aquest desig tan patriota davant d'una audiència absolutament rendida, sí, però la militància espanyolista no pot ser flor d'un dia, s'ha d'insistir amb tossuderia dia rere dia, incansable. No es pot permetre llicències, distraccions ni errades. El bon espanyol porta la pell de toro les 24 hores del dia, 7 dies a la setmana, 365 dies a l'any. És una amant insaciable, una feina a jornada completa. Felip, però, ha pecat. Ens sap greu, però és així. No sempre és l'espanyol número 1, de vegades es deixa seduir per cants de sirena estranger, per exotismes llunyans, per atractius a les antípodes de la nació que representa. Ens referim als seus gustos culinaris: entre que la seva dona és una obsessiva del menjar sa i que a casa seva no han vist un cocido madrileño o uns callos ni a la Wikipedia, i que de jove s'inflava a menjar kebabs amb el seu pare Joan Carles, la dieta mediterrània i espanyola le pilla lejos. I ha estat caçat en plena infidelitat als fogons rojigualdos.
El tiberi del rei en un restaurant exòtic amb els col·legues, no marxaven ni amb aigua calenta
El suplement 'LOC' publica l'escapada amb amigotes i sense dones de Felip VI fa uns dies: es va cruspir un tiberi pantagruèlic a un restaurant tailandès de Madrid, el Thai Garden, on no fa l'efecte que facin truita de patates, garrí al forn ni torrijas. No, no. La seva és autèntica cuina Thai, especiada, plena de rotllets i saquets, fideus, curri. Ni un trist tros de xoriço, pernil o uns calamars arrebossats, quina pal per a Espanya. La cosa es va allargar durant hores, gairebé els van haver de fer fora del local, no marxaven ni amb aigua calenta: "Don Felipe estuvo en el local hasta aproximadamente las 18.00 de la tarde. Él y los cinco amigos con los que estaba y que no fueron interrumpidos en ningún momento por ningún otro comensal". Pobres cambrers, la veritat.
El siglo del español, sí, però no tota l'estona, que cansa. Spain is different.