El rei Felip VI s'ha reunit recentment amb les seves germanes, les infantes Elena i Cristina, per discutir el futur dels seus pares, ambdós en edat avançada i amb problemes de salut cada vegada més notoris. Joan Carles I, amb 87 anys, enfronta dificultats de mobilitat i depèn d'una cadira de rodes, encara que aquesta situació li resulta difícil d'acceptar. Cada vegada que viatja a Espanya, una de les seves primeres parades és en la consulta del seu metge de confiança, on se sotmet a tractaments de medicina regenerativa basats en cèl·lules mare i plaquetes en sang. No obstant això, després d'haver recorregut a aquests procediments en nombroses ocasions, els resultats han deixat de ser efectius. El seu doctor li ha comunicat que, inevitablement, haurà de dependre de la cadira de rodes de manera permanent. Aquesta notícia ha estat un dur cop per al monarca emèrit, que tem ser percebut com una figura debilitada i en decadència.
Des de fa més de quatre anys, Joan Carles I resideix a Abu Dhabi, encara que les seves visites a Espanya han anat en augment. El seu fill, Felip VI, ha provat de mantenir-lo allunyat de l'ull públic amb diferents graus d'èxit. Tanmateix, és conscient que eventualment el seu pare haurà de tornar a Espanya de manera definitiva, ja que seria impensable que l'antic monarca morís a milers de quilòmetres del seu país. Un cas similar es va produir amb Constantí de Grècia, germà de la reina Sofia, que va passar gran part de la seva vida en l'exili a Londres, però va ser traslladat a Atenes quan la seva salut es va deteriorar, morint allà fa dos anys.
Un dels desitjos més grans de Joan Carles I és rebre un funeral d'Estat comparable al de la reina Isabel II o al del seu propi pare, Joan de Borbó. Imagina una cerimònia solemne amb un seguici fúnebre digne de la reialesa, amb el seu fèretre traslladat en un carro d'artilleria des del Palau Reial fins al monestir de San Lorenzo d'El Escorial, on es duria a terme una missa a la qual assistirien nombroses personalitats i ciutadans per retre-li homenatge. Si bé el seu estatus com a rei emèrit ha canviat des de la seva abdicació, el cas és que la seva trajectòria li atorga el dret a rebre honors militars. Tanmateix, la magnitud de la cerimònia i el reconeixement oficial dependran de la decisió del Govern en el seu moment. Existeix la possibilitat que la família reial opti per un comiat més privat, limitat al cercle més íntim de pròxims.
Problemes amb la mort de Joan Carles I, ni funeral d'Estat ni El Escorial, i a sobre a milers de quilòmetres de distància
Malgrat el seu desig exprés de ser enterrat al panteó dels Borbó a El Escorial, Joan Carles I enfronta un obstacle insalvable: la falta d'espai a la cripta real. Aquesta circumstància no té relació amb la seva condició de rei emèrit, sinó amb el fet que el panteó ja és completament ocupat. A més, la reina Sofia tampoc no ha manifestat interès a ser sepultada allà, la qual cosa genera incertesa sobre la destinació final d'ambdós exmonarques.
Davant d'aquesta situació, s'han plantejat diferents alternatives. Una d'elles seria dur a terme una ampliació del panteó, encara que això requeriria una obra de gran complexitat. Una altra opció és establir un nou espai de sepultura per a la família reial, la qual cosa permetria inaugurar una tradició diferent per a les futures generacions de monarques. En aquest context, s'especula que Felip VI i la reina Letícia podrien preferir distanciar-se dels antics costums i definir un nou punt de referència per als enterraments reals.
El debat entorn del lloc on descansaran les restes de Joan Carles I posa en evidència no només les limitacions físiques del panteó dels Borbó, sinó també l'evolució de la monarquia espanyola, que sembla avançar cap a una gestió més discreta i contemporània del seu llegat.
