La filla de Charlene de Mónaco, Gabriella Thérèse Marie Grimaldi, ha perdut el títol més important en la reialesa monegasca, a causa de l'aplicació de la mateixa llei que el va arrabassar la possibilitat d'ascendir al tron a la princesa Carolina de Mònaco, primogènita del príncep Rainier i Grace Kelly. Gabriella i Jacques Grimaldi van néixer fa vuit anys, el 10 de desembre de 2014. Amb el naixement dels bessons d'Albert de Mònaco, la família Grimaldi va garantir el compliment de la línia de successió al tron monegasc, ja que els dos primers fills del príncep Albert, Jazmin i Alexandre, no compten amb títols nobiliaris a causa que van néixer fora del matrimoni. Tanmateix, malgrat que Gabriella va néixer dos minuts abans que el seu germà Jacques, les regles de Mònaco indiquen que la petita no té dret al títol de princesa hereva, a causa que a Mònaco encara és vigent la Llei Agnatícia, una varietat de la Llei Sàlica que s'aplica en Espanya, defensa el concepte de primogenitura preferencial masculina, prioritzant l'hereu home sobre la dona.
Segons aquesta llei, les dones sí que tenen la possibilitat d'ascendir al tron, però sempre i quan no tinguin germans vius o algun descendent masculí dels seus germans morts que puguin optar per la Corona, ja que aquesta llei sempre afavorirà els homes de la família. D'aquesta manera, la filla de Charlene ocupa el segon lloc en la línia de successió, mentre que Jacques Grimaldi és oficialment el príncep hereu.
Albert II de Mònaco defensa la igualtat de gènere, però es nega a canviar les lleis
La princesa Gabriella no és l'única que ha estat 'destronada' en ser desfavorida per la Llei Agnatícia, Carolina de Mònaco també va ser desplaçada pel seu germà, el príncep Albert, que es va convertir en l'hereu de Rainier III, malgrat que Carolina va néixer un any abans que ell. El mateix li va succeir a Marta Luisa de Noruega i la infanta Elena, que van ser víctimes d'aquesta llei que va afavorir els seus germans, el príncep Haakon Magnus de Noruega i el rei Felip VI d'Espanya, respectivament.
No obstant això, el príncep Albert de Mònaco ha declarat que ell té la intenció que la seva filla Gabriella compleixi rols importants dins del Principat, compartint algunes de les responsabilitats reals amb el seu germà. D'aquesta manera, ambdós nens estarien rebent la mateixa preparació acadèmica per poder representar la Corona en el futur. Tanmateix, malgrat aquesta iniciativa inclusiva, el marit de Charlene de Mònaco encara no ha pres la decisió de revocar aquesta llei, tal com ho han fet la majoria de les monarquies europees, a excepció de l'espanyola. De fet, en els propers anys la gran majoria de les Cases Reials d'Europa estaran liderades per dones, a excepció de Mònaco i Dinamarca. D'aquesta manera, Elionor d'Espanya, Victòria de Suècia, Isabel de Bèlgica, Amalia d'Holanda i Ingrid de Noruega formen part de la nova generació de royals europeus.