La Princesa Carolina de Mònaco sempre ha estat objectiu per a les revistes de paper cuixé. Com la de Tamara Falcó, la seva vida està retratada a les portades de molts mitjans. Qualsevol dels seus moviments ha estat notícia al llarg dels anys.
A més, a partir dels 18 anys va donar menjar a molts mitjans, amb els seus amors i desamors. Les seves variades històries d'amor eren d'interès públic i generaven bons rèdits a revistes i programes del cor.
Encara que el seu primer amor en ferm va ser Philippe Junot. Una persona que no era molt del grat de la seva mare, Grace, a causa del seu passat atapeït d'històries amb dones. Però allò no va importar a Carolina, que va seguir endavant amb els seus plans. Tant com per casar-se el juny de 1978.
Tanmateix, com havien predit al si de la família, el matrimoni va durar només dos anys. Els periodistes van agafar Junot amb Giannina Faccio, filla de diplomàtic i ambaixador de Costa Rica, mentre Carolina estava en el Ball de la Rosa.
L'Església no va concedir la nul·litat del primer matrimoni a la princesa Carolina, la qual cosa convertia els seus fills en bastards davant de la institució
No obstant això, la princesa no va tardar a refer la seva vida sentimental. Temps després de la ruptura va aparèixer Stefano Casiraghi, que provenia d'una família rica de Milà. I al cap de poc temps la va deixar embarassada del seu primer fill.
Un embaràs que va precipitar el casament entre ambdós. No obstant això, no van poder casar-se per l'església. La institució eclesiàstica no li va concedir el divorci legal de Philippe Junot. Però no va importar. Van contreure matrimoni pel civil. Mentre que a continuació van tenir dos fills més, abans que Casiraghi morís el 1990 en un accident nàutic.
Després de la mort del pare de les criatures, el príncep Rainiero va moure cel i terra perquè l'Església acceptés l'anul·lació del primer matrimoni. Però aquesta va continuar negant-se en considerar que Carolina havia desafiat a la institució casant-se pel civil, en un casament motivat per uns fills que l'Església considerava bastards, en haver estat fora del matrimoni original.
Enfrontament entre la princesa Carolina i l'Església
"El papa Joan Pau II no perdona a la princesa l'haver-se casat amb Stefano Casiraghi, ignorant i desafiant a la institució. Mai no havia succeït que una princesa catòlica es comportés d'aquesta forma amb l'església romana. És molt difícil que la princesa pugui casar-se amb el seu actual company en una església segons el ritu catòlic", va apuntar monsenyor Agostino Casaroli, conseller del secretari d'Estat, en un reportatge a la revista 'Tiempo'. "Aquest matrimoni es considera a Roma com un vulgar concubinat. Els fills haguts d'aquesta unió són bastards que poden perdre el dret a la successió del tron de Mònaco, encara que per a les lleis civils són fills legítims ja que el matrimoni va quedar inscrit el 29 de desembre de 1983," afegia.
Finalment, l'1 de juny de 1992, Carolina sí que va aconseguir la nul·litat, després que la Santa Seu considerés immaduresa en el consentiment de Carolina sobre el primer matrimoni. Mentre que el 1993 el papa Joan Pau II va firmar un decret reconeixent els fills de Carolina com a legítims. Stefano Casiraghi, tanmateix, ja no estava per veure-ho.