Iñaki Urdangarin intenta fer tot el possible perquè Ainhoa Armentia sigui una més de la família. La parella ha consolidat la seva relació amb tres anys de feliç festeig, però fa escassos mesos que l'exduc de Palma va poder presentar oficialment la seva parella als seus quatre fills. La infanta Cristina va imposar una clàusula en el procés de divorci on no deixava que els joves coneguessin a l'advocada fins que el divorci fos efectiu. Per aquesta raó, l'exjugador d'handbol va aprofitar l'estiu passat per anar un per un a presentar-los a la vitoriana.
Aquest Nadal ha estat una mica agredolç. D'una banda, Iñaki Urdangarin ha reunit la seva família per complet. Ainhoa Armentia ha menjat al voltant de la taula amb els fills de la seva parella, els seus, la mare de l'exduc i els germans d'aquest. No ha faltat ningú. Tanmateix, la tensió podia tallar-se amb un ganivet
Els fills d'Iñaki Urdangarin no volen saber res dels d'Ainhoa Armentia
La relació entre els fills d'Ainhoa Armentia i els d'Iñaki Urdangarin no és bona, no hi ha cap mena de connexió, ni es parlen. “Els fills més adolescents poden ser els que més problemes i impediments posin”, assegura la terapeuta Lara Ferreiro a 'Lecturas'.
“Entre els fills de cadascuna de les parts, hi pot haver tensions i conflictes perquè uns poden sentir-se superiors als altres i poden veure's com a enemics en lloc de com a futurs germanastres”, explica la professional destacant que aquesta situació podria motivar que Pablo, Juan, Miguel i Irene entrevegin a Armentia “com una malvada madrastra, tan típica dels contes” i la culpin que “els seus pares estiguin separats”, reflexiona Ferreiro a 'Lecturas'.
Els Urdangarin són massa grans ja i no pensen a tenir altres germans. No mostren gens d'interès a conèixer o relacionar-se amb els fills d'Ainhoa Armentia. A més exerceixen com una certa distància, com si ells es creguessin superiors pel simple fet de pertànyer als Borbó, la família més important d'Espanya. En el sopar de Nadal on es van reunir tots, els van tractar amb cert menyspreu.
