La monarquia sobreviu però té els dies comptats per culpa d'un equilibri impossible: vol aparentar ser moderna i en realitat és una institució profundament classista, antidemocràtica i basada en el nepotisme. Els països que les conserven ho fan com un joc, com una il·lusió, destinant diners públics a tenir una família que fa veure que és al capdavant de l'Estat, però només són un símbol, com la bandera o l'himne. El problema és que no són un pal amb un drap ni una melodia sinó persones. I no persones qualssevol. Són multimilionaris pijos als quals tot els ha estat regalat. Letícia havia de ser la clau per donar a la Corona una imatge moderna. A diferència de Sofia, la nova reina és plebea, de classe treballadora, divorciada, atea, proavortista i d'esquerres. Exactament el contrari que Felip. Els seus primers deu anys com a reina, un cop fulminat Joan Carles, estan plens de clarobscurs. Els que volien que Letícia acabés amb certs costums medievals, com els interminables besamans, els petons a l'anell i les tiares de diamants, han comprovat que tot segueix igual. Letícia només ha acabat amb un costum horripilant de la seva predecessora: les reverències. Ja només les aristòcrates més tronades quan saluden la reina ho fan clavant el genoll a terra i abaixant el cap. Aleshores arriba el drama: com saludar la reina?
Letícia va decidir que li desagradava la manera de saludar les dones a Espanya, fent-se dos petons. Hi ha certa llegenda que els reis són intocables en sentit literal, que no se'ls pot tocar. Un absurd, són com qualsevol autoritat de l'Estat i han de rebre el mateix respecte. No són semideus. Cadascú tria si considera de mala educació fer dos petons a una dona que acaba de conèixer. Letícia ho té clar, no vol petons. Només els accepta de caps d'Estat, com Emmanuel Macron o el rei Carles III. En casos així es "rebaixa" a parar les dues galtes. Però en la resta de casos, quan un home o una dona se li acosten per fer-li dos petons, els atura amb una frase seca que acaba de publicar Pilar Eyre a Lecturas: "Vamos a darnos la mano como los hombres” .
És una frase que Letícia dedica a homes i a dones que s'acosten a petonejar-li la cara. L'interlocutor es queda tan espantat que li acosta la mà dreta i aleshores arriba la segona bufetada: Letícia estreny la mà com si espremés una llimona, té tanta força als bíceps que encaixa la mà amb excessiva força. Una manera de marcar autoritat, no em vegis com una dona feble, soc forta. Físicament i mentalment. No em tractis diferent per ser una dona. És una frase seca però funciona. Letícia encerta en apartar-se de la imatge de la seva sogra. I malgrat això, quan no pot evitar petons de les dones que integren la seva cort, com la periodista Sonsoles Ónerga, no oculta una ganyota de desaprovació:
Letícia té poques fotos de petons, serà que, des de fa anys, ha perdut el costum amb el seu marit.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!